dimecres, 28 d’agost de 2013

I have a dream

Avui tothom recorda que fa 50 anys en Martin Luther King va tenir un somni, compartit amb milions de persones (no tots de color) que exigien l’eradicació de la injustícia i l’opressió.
 
I això m’ha fet venir a la memòria una anècdota que vaig viure a Barcelona, ara fa 25 anys i que, recordant-la, encara em fa sintir vergonya pròpia i aliena.
 
Essent Responsable Nacional de Ports de l’UGT, vaig rebre la visita d’una sindicalista sud-africà de color.
 
L’home que venia a Barcelona via Madrid, va arribar amb retard, de més d’un dia. Bé, la veritat és que els companys de Madrid al van “perdre”, i era impossible localitzar-lo.
 
Al final ens van avisar de que la Policia Nacional el tenia detingut i, utilitzant tos els mecanismes diplomàtics possibles (no precisament els sud-africans, ja que hem de pensar que en aquell temps encara la política de l’apartheid estava en plena vigència) al van alliberar.
 
Quan va arribar a Barcelona li vaig preguntar per la situació, tot i demanant-li disculpes per l’actitud de la policia, i haig de dir que no li va donar cap importància, ho entenia com una situació normal, quotidiana en el seu país. Però clar, no estaven al seu país, i no era de rebut que el motiu de la seva detenció fos “porque era negro”, com em van comunicar des de Madrid i com deia l’atestat policial.
 
I com és normal, el vam portar a dinar, i recordo que va ser al Club Nàutic de Barcelona, desprès d’una visita per les instal·lacions portuàries.
 
Crec que poques vegades m’he sentit tan malament. Va demanar un bistec, i quan li van portar  va fer una pregunta que ens va deixar als que l’acompanyaven en un incòmode silenci. Amb ganivet i forquilla a la mà, a punt de tallar: “Para cuàntos és, cuantos trozos hago?
 
 
"Yo tengo un sueño: que un día esta nación se pondrá de pie y realizará el verdadero significado de su credo: "Sostenemos que estas verdades son evidentes: que todos los hombres son creados iguales".
 
Yo tengo un sueño: que un día sobre las colinas rojas de Georgia los hijos de quienes fueron esclavos y los hijos de quienes fueron propietarios de esclavos serán capaces de sentarse juntos en la mesa de la fraternidad.
 
Yo tengo un sueño: que un día incluso el estado de Mississippi, un estado desértico, sofocante por el calor de la injusticia y la opresión, se transformará en un oasis de libertad y justicia.
 
Yo tengo un sueño: que mis cuatro hijos vivirán un día en una nación en la que no serán juzgados por el color de su piel sino por el contenido de su carácter.
 
Yo tengo un sueño hoy. (fragment del discurs d’en Martin Luther King a Washington el 28 d’agost de 1963)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada