Tots els que ens dediquem d’alguna manera a la mediació o a
la intermediació, tenim un referent: el consens, com a pas previ per a cristal·litzar
un acord efectiu, que és el veritable objectiu d’una negociació.
Però clar, què passa quan no hi voluntat de consens i, per
projecció negativa, no hi ha possibilitat d’acord?
En negociació, arribar a aquest punt implica fer visible el
fracàs de les parts; i és aquest el motiu pel que moltes negociacions s’eternitzen,
sense tenir en compte que allargar en el temps les converses per arribar a un
acord quan ja no hi ha possibilitat de consens, es la negativa al reconeixement
de lo inevitable que, normalment, es tradueix en un acord forçat que, desprès, ningú
respecte.
Quan dono alguna xerrada sobre negociació i, per suposat, quan
haig de participar en alguna, tant sigui com a part o com a mediador, sempre
tinc en compte la variable temps, intentant percebre les voluntats i les
capacitats negociadores dels que tenen la definitiva decisió, per a concloure
quan una negociació ja ha acabat perquè ja no existeix possibilitat d’avenç.
És cert que en aquet punt, el fracàs representa posar en
mans d’un tercer la imposició de l’acord, mitjançant un laude (que la majoria de
cops és acceptat per imperatiu, no per creença en el resultat, per la qual cosa
no satisfà a ningú, ni tant sols al que ha de dictar-ho).
Però què passa quan no existeix aquest element imperatiu, és
a dir, quan la negociació respon a una voluntat de consens, que no de necessari
acord, per aparèixer un nou element com és el pes del número.
Doncs aquí encara és pitjor en quan al resultat efectiu, ja
que no hi supeditació responsable (menys o més justa) d’un tercer per a dictar
un decisió, i entra el joc de les majories i minories que no és garantia d’èxit,
ja que provoca allò que tots els que ens dediquem a la negociació, mediació, intermediació
o gestió de conflictes rebutgem, és a dir, que hi hagin perdedors i guanyadors.
El “tanto tienes tanto vales”, agradi o no agradi, és democràticament
correcte i la base del sistema democràtic com a solució per a vehicular l’exercici
de la responsabilitat, quan les posicions de les parts estan confrontades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada