diumenge, 18 d’agost de 2013

Concòrdia catalana

Sí, veient com es produeixen els esdeveniments, analitzant amb atenció els arguments a favor i en contra de les diferents postures, apropant-se cada com més l’11 de setembre (que alguns volen que sigui la representació del clímax del seu plantejament amb la vista únicament fixe al 2014) començo a pensar que la situació (i certs interessos) està posant en perill allò que podríem anomenar la concòrdia catalana.

Quan ahir un ciutadà de Sant Feliu em deia, de manera despectiva i quasi insultant tot i comentant la cadena humana que es va fer a la badia de Sant Feliu per reivindicar la independència de Catalunya, que els que hi havien assistit “no són els meus”, i alhora que escoltant les manifestacions d’alguns dels que van assistir titllant “d’enemics a destruir” als que creuen que la independència de Catalunya no és el millor model, no hi ha dubte que el final (sigui el que sigui) deixarà ferida a una gran part de la població que, atenent a les enquestes que avui publica la premsa, estaria al voltant del 50 %.

Doncs bé, haig de dir que tots són els meus, o com a mínim jo crec que han de ser-ho perquè, desprès d’una hipotètica consulta emmarcada en un Dret a Decidir (que aquí sí la gran majoria de la població defensa), i a banda del resultat a la pregunta que es formuli, tots continuarem essent ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és a dir, catalans i catalanes.

O sigui que no hi ha enemics; l’únic que hi ha, o ha d’haver-hi, són diferents maneres de veure quin és el model que millor resposta pot donar als interessos de Catalunya, objectiu que tots, suposadament, perseguim.

Però clar, amb desencís, tinc la percepció de que aquest no és el veritable objectiu, i que és fer realitat o consolidar anacròniques reivindicacions i vindicacions les que alimenten certs moviments que, per falta d’arguments sòlids, s’han ancorat en la intransigència posant en perill aquesta concòrdia en la convivència, que sempre ha caracteritzat als catalanes i catalanes, amb independència del seu origen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada