dissabte, 10 d’agost de 2013

11–S. Cercant comuns denominadors

Arriba el dia 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, a on els catalans i catalanes celebrem el nostre dia, mostrant al món l’orgull de ser catalans.
 
Malgrat la meva opinió contrària, que no anti, a qualsevol senyal que obligui a desfilar rere un símbol artificial (per això no m’agraden les banderes), entenc que aquest dia es vulgui fer visible el sentiment identitari, encara reivindicatiu, mitjançant un estendard quadribarrat.
 
I és igual la ideologia o el límit que un vulgui posar a les seves reivindicacions, tant siguin personals o col·lectives; es tracta de que aquells que estan a davant i que es neguen a reconèixer els drets de millora de Catalunya com a poble, vegin que aquestes reivindicacions no es circumscriuen simplement a la reclamació programàtica d’uns partits, si no a l’exigència legítima del poble de Catalunya.
 
Sempre dic el mateix, i ho diré fins a la sacietat; com sempre el dia 11 tenim l’oportunitat de demostrar fermesa però, com cada dia 11 de setembre, continuarem deixar passar l’oportunitat i mostrarem únicament feblesa. Clar, em pregunto si el que s’està buscant interessadament per part d'alguns és això, una manifestació clara de que el poble de Catalunya no està d’acord en reivindicar i, per extensió lògica, ni tant sols en què està reivindicant (que això seria un debat de dia 12), alimentant una resposta negativa de l’Estat central.
 
En aquest moment tenim dos conceptes que ens permeten sortir al carrer quasi de manera monolítica i majoritàriament unitària.
-  Primer comú denominador: La gran majoria dels catalans i catalanes estem d’acord en reclamar el dret a decidir; discutirem de mecanismes, de dates o de preguntes, però el que no hi ha dubte és que el dret a decidir, com a proposta programàtica de la majoria representativa al Parlament de Catalunya (aquí sí majoria qualitativa i quantitativa) defensa aquest dret.
 
- Segon comú denominador: Tenim un senyera, com a símbol identitari que aglutina tots els sentiments. Per què hem de “desfilar” rere banderes que relativitzen les reivindicacions comunes i que no generen les complicitats majoritàries que necessitem mostrar a l’exterior?.
 
No serè jo el que qüestioni la llibertat de cadascú per a reivindicar el que cregui convenient; ni tant sols la manera de fer-ho (mentre no sobrepassi el límit de la llibertat del veí) però, en ares de l’objectiu i l’interès comú, no és millor trobar i aplicar la unitat d’acció, utilitzant els elements que ens uneixen i no els que poden generar discrepància i desunió?.
 
Tot i essent contrari a les banderes, jo el dia 11 de setembre reivindicaré el Dret a Decidir portant amb orgull la senyera sense cap element additiu, com a símbol d’unió de tots els catalans i catalanes, i que tant dona "cobertura" als que reivindiquen la independència com a model d’estat, com als que reivindiquem el sistema federal perquè creiem que és el que millor respon als interessos de Catalunya.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada