90.000 ànimes van assistir en llibertat al denominat “Concert
per la Llibertat” que va celebrar-se el proppassat dissabte al Camp Nou i a on
podien, lliurement, reivindicar allò que cadascú podia interpretar en relació a
la llibertat per la que estava convocat l’esdeveniment.
En teoria jo també hagués pogut assistir-hi tot i creient,
lliurement, que el camí independentista no és el millor que convé a Catalunya,
però respectant la llibertat dels que sí creuen que la independència és la
panacea.
Si hagués sigut un d’aquests catalans que, amb llibertat, hagués
participat a l’espectacle del “Concert per la llibertat” amb la voluntat de reivindicar
simplement el dret a decidir lliurement el meu futur com a català, em pregunto sé
si em sentiria còmode.
De la mateixa manera que em pregunto si als crits
independentistes, que lliurement cridaven la gran majoria dels assistents, jo hagués
reivindicat també lliurement un altre model no independentista, s’hagués
respectat l’estatus quo de la llibertat amb el que estava convocat l’esmentat
concert.
El que tinc com a segur és que algú hagués percebut aquest
posicionament contrari a la independència com una provocació o com un atac a la
seva llibertat, entenent que l’acte estava convocat per a reivindicar una determinada
opció independentista que, repeteixo, no em fa por i que com he demostrat en
multitud d’ocasions, respecto encara que no comparteixo.
I és des d’aquest respecte a totes les posicions, que reivindico la meva llibertat de dir i fer
el que crec millor pel meu país, exigint respecte i sense sentir-me obligat a seguir
una corrent, suposadament majoritària, que lliurement reclama la independència
amb contraposició a la meva també lliure reclamació, que no és altre que el
dret a decidir lliurement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada