La llibertat del concert per la llibertat

90.000 ànimes van assistir en llibertat al denominat “Concert per la Llibertat” que va celebrar-se el proppassat dissabte al Camp Nou i a on podien, lliurement, reivindicar allò que cadascú podia interpretar en relació a la llibertat per la que estava convocat l’esdeveniment.

 

En teoria jo també hagués pogut assistir-hi tot i creient, lliurement, que el camí independentista no és el millor que convé a Catalunya, però respectant la llibertat dels que sí creuen que la independència és la panacea.

 

Si hagués sigut un d’aquests catalans que, amb llibertat, hagués participat a l’espectacle del “Concert per la llibertat” amb la voluntat de reivindicar simplement el dret a decidir lliurement el meu futur com a català, em pregunto sé si em sentiria còmode.

 

De la mateixa manera que em pregunto si als crits independentistes, que lliurement cridaven la gran majoria dels assistents, jo hagués reivindicat també lliurement un altre model no independentista, s’hagués respectat l’estatus quo de la llibertat amb el que estava convocat l’esmentat concert.

 

El que tinc com a segur és que algú hagués percebut aquest posicionament contrari a la independència com una provocació o com un atac a la seva llibertat, entenent que l’acte estava convocat per a reivindicar una determinada opció independentista que, repeteixo, no em fa por i que com he demostrat en multitud d’ocasions, respecto encara que no comparteixo.

 

I és des d’aquest respecte a totes les posicions,  que reivindico la meva llibertat de dir i fer el que crec millor pel meu país, exigint respecte i sense sentir-me obligat a seguir una corrent, suposadament majoritària, que lliurement reclama la independència amb contraposició a la meva també lliure reclamació, que no és altre que el dret a decidir lliurement.