Sr. Motas, prefereixo dir que s’ha deixat enganyar interessadament
que afirmar que menteix com un “bellaco”, encara que totes dues possibilitats
són lamentables i penoses, sobretot quan provenen d’una persona que ha volgut
demostrar, a la força, que podia ser un bon Alcalde per a la ciutat i que en l’actualitat
vol demostrar, també a la força, que lidera l’oposició.
No sé si és manca d’informació o mala fe, - bé sí que ho sé,
però prefereixo que cadascú tregui les seves conclusions, fins i tot, vostè mateix
– però per a minimitzar-ho, li faig cinc cèntims dels fets succeïts.
Per a minimitzar la seva desinformació o la seva mala fe: diu
l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic al seu article 95 c, que són faltes molt greus per part de l’empleat públic i que
pot comportar, fins i tot, separació del servei o acomiadament disciplinari “el
descrèdit per a la imatge pública de l’Administració”.
Per a minimitzar la seva desinformació o la seva mala fe: en
el cas que ens ocupa - i que vostè té la manca de sensibilitat de denunciar
públicament abans de contrastar la informació de manera objectiva (com seria el
seu deure) i que, a més a més, té la manca de responsabilitat política i de lleialtat
amb l’Ajuntament (que vol dir amb la ciutat) de qualificar com a broma - hi ha
un treballador (en aquell moment en actiu però ja amb el seu contracte a hores
de finalitzar) adscrit a l’àrea de Secretaria i Contractació que insinua mitjançant
les xarxes socials la possible comissió d’un delicte i, malauradament i
inconscientment, hi ha treballadors en actiu que, mitjançant aquesta mateixa
xarxa social, s’afegeixen amb comentaris a la insinuació que, en algun cas, desprèn
acusació manifesta. No es tracta del dibuix que vostè vol que es comparteixi
que jo també podria posar un “m’agrada fecebookero” perquè, per sort, no tots els polítics
som iguals.
Per a minimitzar la seva desinformació o la seva mala fe: no
va ser aquest regidor el que va prendre cap iniciativa, encara que ho hagués
fet ja que, vostè estarà d’acord amb mi, que una insinuació-acusació pública d’aquest
tipus mereix una intervenció immediata, perquè és un “descrèdit per a la imatge
pública de l’Administració”
Per a minimitzar la seva desinformació o la seva mala fe: l’acció
que es va prendre va ser fer prendre consciència a aquests treballadors de la
gravetat de les seves afirmacions, del mal que estaven fent a la institució i
als seus companys, (que van ser els que van elevar la queixa), demanant de que
si hi havia la mínima sospita de que es cometia un delicte la seva obligació
era posar-ho en coneixement de la justícia, i de que si no era així, havien de
retirar les insinuacions/acusacions. I sí, podia ser fruit d’una broma, però d’una
broma de tant mal gust, que podria comportar, sense motiu, un problema judicial
a algun treballador o treballadora.
És com si algun dels seus treballadors, Sr. Motas,
mitjançant les xarxes socials insinués, com a broma, que utilitza productes de
mala qualitat per a elaborar les seves paelles. Jo podria donar fe de que no és
cert, sinó tot al contrari, però el mal ja estaria fet. I estic segur que la
seva reacció no seria la de suavitzar la situació, sino que, veient les seves
últimes actuacions, el tema acabaria judicialitzat i s’hagués produït alguna
sanció dràstica contra el treballador, cosa que no ha succeït en aquest cas)
però que, amb la seva ànsia de protagonisme alhora que inconsciència, pot
provocar l’apertura d’un expedient disciplinari del qual vostè serà l’únic
responsable.
I Sr. Motas, de comissariats polítics, de crítics o no
crítics del meu partit o del seu, de democràcia, de llibertat o d’inquisició,
ja en parlarem. Vostè pot donar lliçons d’algunes coses però, sobretot, vostè
pot ser el paradigma alliçonador de com, políticament, no s’ha d’actuar.
Però sí li demano una cosa. Mesuri i calculi els danys
col·laterals que les seves actuacions, afirmacions, acusacions i insinuacions poden
provocar, ja que podrien tenir conseqüències de difícil reparació personal o
professional.
Com sempre, a la seva disposició per a aclarir tot allò que
consideri oportú.