divendres, 7 de juny de 2013

SMG (Signos, Muecas i Gestos)


Ja fa uns anys, desprès de mantenir una reunió a Brussel·les i de fer una intervenció davant de responsables de transports de la CEE, vaig patir la impotència de estar supeditat a un traductor per fer-me entendre i entendre als que eren els meus interlocutors.
En aquell moment vaig decidir agafar alguna via per a complementar la meva formació lingüística que, malauradament, es redueix al català, al castellà i, si m’apures molt, al llenguatge internacional SMG (Signos, muecas i gestos) que no per efectiu, deixa de ser ridícul en algunes situacions.
Aquesta decisió que vaig prendre va ser tan efectiva com les que es prenen tots els 31 de desembre per afrontar un any nou; i avui continuo utilitzant l’efectiu però còmic SMG.
Però desprès de l’última experiència a Alemanya a on, per la manca de coneixent idiomàtic, m’he sentit com un antagonista del Last Movie de Mel Brooks, he tornat a marcar-me com objectiu aprendre algun idioma, i obviar un possible reciclatge en el SMG que, tant els interlocutors alemanys com nosaltres, els catalans, hem hagut d’utilitzar quan ens havíem d’entendre.
Cal imaginar-se 9 persones parlant entre elles, castellà-català-alemany-SMG, tots intentant portar la veu cantant, intentant que l’altre entengués el que volia dir.
Era com una Torre de Babel a on la peça a admirar eren els traductors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada