diumenge, 2 de juny de 2013

Ser públic, no ser publicitat

Ja estem acostumats a que el Ple Municipal es converteixi en l’escenari a on els “polítics” intentem fer veure que no som polítics de “medio pelo”, i que la projecció personal podria està més enllà de l’àmbit local.
 
Ens encanta escoltant-se i, molt sovint, caiem en el parany de la nostra pròpia verborrea, fent plantejaments públics temporals que minven l’efectivitat que precisa el ciutadà,  sobrepassant la lògica, el sentit comú, la coherència i, fins i tot, l’ètica més elemental que mereix l’exercici de la política més propera al ciutadà, com és la municipal.
 
Per exemple, l’oposició espera a fer públic el dia de la celebració del Ple, (últim dijous del mes) l’existència d’un obstacle a la via publica que pot ocasionar un accident a un ciutadà, quan tenia coneixement de la situació des de feia setmanes.
 
Clar, avisar ràpidament del fet per evitar possibles conseqüències greus treu protagonisme personal o de grup, i impedeix posar en evidència al Regidor de torn perquè, irresponsablement, és molt més important intentar demostrar una “presumpte negligència” que evitar un previsible accident.
 
La mateixa manca de responsabilitat que implica donar publicitat (s’ha de recordar que el Ple Municipal és públic) de qüestions que per la seva transcendència i repercussió poden ser objecte de mala interpretació, que poden mediatitzar un tràmit o un procediment que precisa de secret sumarial, que poden posar en entredit la professionalitat d’un treballador o que, fins i tot, poden generar alarma social.
 
I dic això perquè durant la celebració del Ple Municipal del proppassat dijous, un Regidor de l’oposició va preguntar, basant-se en una notícia de la prensa, sense mesurar les conseqüències i amb l’objectiu, suposo, de deixar en evidència al Regidor de la Policia Local, pel fet de que un agent va perdre l’arma en acte de servei, donant publicitat a un fet que, per la seva gravetat, mereix un tractament especial amb la incoació dels procediments adients que, repeteixo, per la seva greu transcendència, precisen del màxim sigil i confidencialitat.
 
Una confidencialitat que, amb aquests tipus d’actuacions aparentment innocents per part de alguns regidors, que encara no entenen que en política la transparència no es pot confondre amb una tafaneria que, com és el cas, ha posat en perill la investigació que precisa el mateix fet convertint-lo en un tema de morbositat mediática.
 
I desprès es queixen de que, des del Govern Municipal, fiscalitzem la informació que legítimament demana l’oposició i que per dret els hi correspon conèixer!;  però la responsabilitat de Govern i la demostrada manca de consciència opositora demostrada i contrastada ens obliga a actuar vetllant pels interessos i els drets dels ciutadans i ciutadanes, en general, aplicant sempre el principi de transparència política i administrativa però, alhora,  trobant sempre l’equilibri entre els concepte del “ser públic”, donar publicitat i el respecte constitucional a la intimitat personal i col·lectiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada