En política, no hi ha demostració més patent d’una manca de
moralitat i ètica que la manifesta voluntat de manipular l’opinió pública en
benefici propi.
Al final, com sempre, qui aconsegueix aquesta manipulació
(basada normalment en mentides i mitges veritats) acaba ensenyant el llautó i l’enxampen
amb el carret del gelat; però, també com és habitual, el mal ja està fet i
tothom pateix les conseqüències de les seves falsedats, tant el que van confiar
en ells (que a més a més han d’arrossegar un grau de frustració per a mostrar
la seva ànima de canti) com els no van fer-ho però que, malauradament, per no
ser d’aplicació “l’eficàcia limitada” han de compartir la “coresponsabilitat”.
Exemples?, molts i a tots els nivells. A nivell estatal, l’incompliment
del compromís electoral per part del PP que va portar al seu líder, Mariano
Rajoy, a la presidència de l’Estat, fent realitat allò de “prometer hasta haber
metido, y una vez metido, nada de lo prometido”.
Però el que és digne d’estudi és la manera de canalitzar la seva
frustració que tenen aquells que, al no haver aconseguit que el seu intent de
manipulació electoral als portés al poder deixant-los a l’oposició, continuen utilitzant també la
manipulació de l’opinió pública, amb l’únic objectiu malaltís de demostrar l’error
de la ciutadania per no haver-los col·locat en el poder pel poder, que no a
assumir la responsabilitat del mateix, mostrant un clar menyspreu a l’exercici
democràtic dels ciutadans i ciutadanes.
I això està succeint al nostra municipi a on, sembla que per
una qüestió existencial, el grup Tots per Sant Feliu interpreta una sentència (fruit
de la demanda que aquest grup va interposar per la figura del vice-alcalde) de
manera esbiaixada i “torticera”, amagant fets que la mateixa sentència
reconeix, donant publicitat als plantejaments jurídics que recolzen,
aparentment, la seva tesi.
Aquí, és cert, no diuen mentides, però no informen ni donen
rellevància a tots els fets, com es propi d’una actuació clarament
manipuladora.
Sense fer més valoracions, ja que crec que els ciutadans i
ciutadanes poden fer-les per sí mateix, només s’ha de transcriure un paràgraf de la sentència
que aquest grup ha “oblidat” i que es prou aclaridor.
“..., añadiendo, para mayor clarificación del asunto, que el
nombramiento de Vicealcalde no añade ninguna percepción econòmica en las retribucions
que el nombrado estuviera percibiendo en su condición de Primer Teniente de
Alcalde”
És a dir, que ser Vicealcalde no implica una major
retribució que la del Primer Tinent d’Alcalde, i que caient la responsabilitat
en la mateixa persona, a banda de l’errada tècnica i procedimental que ja es va
reconèixer (repeteixo, tècnica i procedimental), el vicealcalde o el Primer
Tinent d’Alcalde (tanto monta monta tanto) van rebre les seves retribucions
correctament, d’acord amb el treball realitzat.
Perquè al final, es tracta de remunerar el treball que es
desenvolupa, d’acord amb la decisió de l’òrgan que té la potestat de marcar el
salari, com aquest cas el Ple Municipal, deixant en un segon termini qüestions
procedimentals (en aquest cas errades administratives) que s’han de subsanar
(com es va fer el 23 de setembre de 2012).
És com si un empresari, desprès de tenir a un treballador
desenvolupant la seva feina durant tres mesos, detectés una errada administrativa
en la definició de la categoria professional que apareix en el contracte o en
el full de salari i, a partir d’aquest moment, li exigís que retornés els
emoluments percebuts.
Sense comentaris!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada