diumenge, 16 de juny de 2013

L’equador del Pacte de Govern

Estem a l’equador de la legislatura i és ara quan es poden fer valoracions reals de manera objectiva, tant pel que fa a aquests dos anys que han transcorregut com pel que fa al futur de la mateixa.
 
Possiblement s’hauria de recordar que a les proppassades Eleccions Municipals del 2011, la candidatura presentada pel Grup Municipal Socialista va obtenir uns resultats que deixaven a les seves mans la possibilitat de donar el Govern Municipal a un grup polític, o a un altre.
 
Qualsevol moviment o, fins i tot, el vot en blanc o l’auto votació eren determinants i afegia un element més a la responsabilitat que, pel fet de presentar-se a una determinada candidatura, s’assumeix tàcita i explícitament.
 
I, atenent a aquesta responsabilitat, el 17 de juny de 2011, els cinc regidors del Grup Municipal Socialista van decidir donar el recolzament a l’alcaldable que presentava CiU.
 
Negociacions externes/internes i supramunicipals, opinions i arguments, experiències viscudes i, per què no?, empaties personals, van ser alguns dels factors que van propiciar que aquest pacte de Govern -del que avui hem fet mig camí- es portés a terme; però ni els únics ni els més determinants.
 
És de suposar, i així ho vull creure, que tots els grups que es presenten a uns comicis electorals d’àmbit municipal ho fan amb el mateix objectiu: treballar en benefici dels ciutadans i ciutadanes, en aquest cas, els de Sant Feliu de Guíxols.
 
I, lògic en l’àmbit municipal per la proximitat en l’acció política local, el projectes i intencions dels programes electorals tenen un grau molt elevat de coincidència, deixant en un segon termini el dogmatisme ideològic.
 
Essent així, quins són aquests elements decisoris que van fer que el Grup Municipal Socialista acceptés la proposta de formar part del Govern que encapçalaria CiU i rebutjar l’oferta de TxSF, que també ens oferia compartir Govern i, fins i tot, cedir l’alcaldia en temporades a l’alcaldable socialista?.
 
Bàsicament dos: en primer lloc, la coincidència en prioritats pel desenvolupament de les estratègies per a conquerir els compromisos electorals; i, en segon lloc, el grau d’empatia que, en aquest cas i en un primer moment, venia determinat pel recel que ens despertava TxSF, a rel de les actuacions que va portar a terme durant l’última legislatura.
 
S’ha de dir que, políticament, va ser una aposta conscient alhora que arriscada, que va ampliar l’hinterland polític de Sant Feliu de Guíxols amb transcendència a altres poblacions i estaments i que ara, dos anys desprès, es pot valorar de manera asèptica amb total objectivitat, atenent als resultats, a les accions personals i col·lectives, i també a les reaccions, tant siguin ciutadanes com polítiques.
 
Si algú em preguntés si  els resultats responen als objectius, ho afirmaria sense dubtar-ho perquè, malgrat diferències, les proves ho demostren.
 
Seria fàcil caure en la temptació i fer una valoració per Regidories, però el compromís amb la ciutadania va ser, i continua essent, amb tot allò que els hi interessa; i com a part d’un equip de Govern, la coresponsabilitat en totes les actuacions ha de ser l’eix per garantir la supervivència i la rendibilitat que ha de representar, i representa, aquest pacte per a la ciutat.
 
Per això, i sense fer cap esforç per enumerar èxits i consecucions als que sempre estem a temps, podem presentar un alt índex de compliment programàtic, malgrat la situacions conjunturals i incontrolables d’àmbit supramunicipal.
 
I si bé és cert que sempre han d’haver-hi diferències de criteris o de visió (això enriqueix), igual de cert és que no representen cap entrebanc insalvable quan es té clar que la gestió municipal s’ha de basar en la transversalitat.
 
És a dir, avancem amb fermesa en la consecució dels compromisos electorals, i hem consolidat altes cotes de cogestió, fruit de l’esforç que representa treballar en equip.
 
I capítol apart, però possiblement el més significatiu, és el que fa referència a les reaccions. I aquí sí que hem de ser curosos amb l’anàlisi perquè, per a fer una valoració estadística del grau d’acceptació i de complicitat dels ciutadans i ciutadanes amb el Govern Municipal, s’haurien de tenir en compte paràmetres molt complexos que jo desconec.
 
Per això m’agradaria fer-ho, i sempre des de la visió personal, basant-me en tres elements.
 
Un, el de la percepció fruit del contacte personal amb la ciutadania. Positiu.
 
Dos, el de les conclusions que es poden treure de l’anomenat 2.0 (xarxes socials, blogs, etc.) Positiu.
 
I tres, el de la crítica política d’aquells grups que l’exercici de la democràcia els ha deixat a l’oposició, i que malgrat la judicialització en la que volen convertir la seva tasca política, només poden utilitzar com argument per a rebatre i criticar l’acció de Govern qüestions superficials i sense calat. Positiu.
 
En síntesi, i sense caure en la complaença, crec que podem celebrar aquest segon aniversari del Pacte de Govern amb la satisfacció de que anem pel bon camí, que ens permetrà continuar treballant per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans i de les ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols, que és l’objectiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada