S
í, lo més fàcil i senzill hagués sigut fer una intervenció protocol·lària,
i simple i breument agrair a l’Alcalde de Mindelheim, el Dr. Winter, l’acollida i la implicació vers
el projecte de formació dual dirigit als joves de Sant Feliu de Guíxols.

Però tot i respectant les formes, soc dels que m’agrada
donar i traslladar la importància deguda a cada situació, i sense trencar el necessari
protocol, posar en relleu allò que realment és rellevant.
I ahir, el que era important i fons de la qüestió era que 15
joves de la nostra ciutat iniciaven una nova etapa, disposant-se a viure durant
tres anys a Mindelehim per a millorar la seva formació.
Diuen que la joventut és el futur però jo, i així vaig
dir-ho ahir a la Sala de Plens d’aquesta ciutat alemanya, no estic plenament d’acord.
Tinc la tesis que som els que tenim certa edat els que defensem aquesta
afirmació, i pressuposem el valor futur de la joventut per a no perdre el
protagonisme del present negant l’evidència: que la joventut és el patrimoni tangible
d’aquest present.
A partir d’ara, una part d’aquest patrimoni guixolenc el posem
en mans fraternalment alienes (Mindelheim és una ciutat agermana amb Sant Feliu
de Guíxols), i això és una gran responsabilitat, tant pels que assumeixen el
repte de “dirigir” el present d’aquests joves que, sens dubte marcarà el seu
futur, com dels que, per moltes qüestions (la majoria, sinó la totalitat,
alienes a la nostre voluntat), hem de mantenir aquest patrimoni juvenil deixant
que d’altres al tutelin.
És com si fos una externalització de la nostra responsabilitat,
però sense perdre la titularitat de la
mateixa, a la que no podem estar disposats a renunciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada