Cristina Vs Agència Tributària: innocent errada?

Fa quatre dies la societat estava justificadament indignada contra la Infanta Cristina, per la presumptament contrastada implicació i normal complicitat amb les malifetes del seu marit, Iñaki Urdangarín.

 

Aquesta lògica indignació popular contra les actuacions, presumptament delictives, d’aquest membre de l’aristocràcia va pujar de volum quan es va fer públic un frau fiscal per la venda, no declarada a la hisenda pública, de part del seu personal patrimoni immobiliari.

 

Ja no es tractava de la seva presumpta i dubtosa complicitat amb el seu home en els fets delictius que estan sent investigats; era un fet contrastat que la infanta havia comès un delicte fiscal, perdent importància mediàtica la seva relació, presumptament delictiva, amb el seu home.

 

Però “éte aquí” que tot ha sigut una “errada innocent” de l’Agència Tributària que, amb aquest DNI 14 que marca el nombre censal de la Infanta, va creuar dades amb altres ciutadans i ciutadanes; o sigui, que la Infanta Cristina va ser víctima del mal funcionament de l’Administració, i ni ha venut finques ni ha comès cap frau.

 

En ple segle XXI, a l’època del 2.0 o ja del 3.0, quan la tecnologia informàtica no permet que ningú s’escapi del control administratiu, la  infanta Cristina ha sigut víctima d’una lamentable errada, el que demostra que l’aristòcrata noia és una bona ciutadana que no ha comès cap  activitat delictiva.

 

Sincerament, no m’ho crec, i em refereixo a “l’errada innocent”.

 

No poso en dubte que no hagi venut finques de la seva propietat, com a mínim les que diuen els informes de l’Agència Tributària i que sembla són propietat d’altres ciutadans que no tenen res a veure amb la Cristina, el que em plantejo, i pràcticament estic segur, de que aquest afer no ha sigut més que una basta maniobra de manipulació de l’opinió pública, amagant una clara col·lusió política amb tres objectius clars:

 

1.      Posar de manifest que l’Infanta Cristina no té res a veure amb cap delicte fiscal i que ha sigut víctima d’un assetjament injustificat. És a dir, provocar un sentiment d’empatia.

 

2.      Netejar la imatge de la família reial espanyola, posant-los a l’alçada de qualsevol ciutadà, en el que es refereix a la seves respostes davant l’Administració pública.

 

3.      Desviar l’atenció sobre la seva imputació en el cas sobre l’institut Noos,  amb un intent de demostrar que ella també ha sigut una simple víctima de del seu marit i de que no ha de respondre de cap delicte.