Com ja vaig dir ja fa molt de temps les corrents d’opinió és
converteixen, en la majoria dels casos, en l’instrument que justifica la
creació d’un espai que permet mantenir cert poder, a banda dels mecanismes
democràtics i reglats d’una organització.
Normalment, els promotors d’aquests espais, d’aquests
corrents d’opinió, són persones que no han pogut imposar el seu pensament a la
majoria, sent minoritari el recolzament als seus postulats, encara que entenen,
i és legítim que ho facin, que la seva realitat i els seus esquemes estan més d’acord
amb les demandes socials o de la pròpia organització, que els que han obtingut
el lideratge mitjançant l’exercici de la democràcia interna.
Però es recolzen en conceptes tant importants com a
pluralisme i llibertat d’expressió per a justificar les seves actuacions, amb
un clar objectiu: situar-se en posició privilegiada a l’espera d’uns nous comicis
electorals, tant d’àmbit intern com extern.
Clar, només hi ha una manera d’aconseguir-ho: dirigir els
seus esforços per a demostrar que els que tenen la responsabilitat democràtica
de tirar endavant les idees i els compromisos estan equivocats, convertint-se
en una peça de la maquinària organitzativa que, al no anar sincronitzada amb la
resta, fa que el funcionament general sigui defectuós.
Fins i tot, conscients de que els tenen l’obligació de
complir amb els compromisos adquirits democràticament tenen poc temps per a
dedicar-se a defensar-se de les seves falses acusacions, alguns es permeten el
luxe d’utilitzar públicament la desqualificació personal o col·lectiva, fent un
mal irreparable tant a les persones com a les sigles.
Però, malauradament no ho perceben, ja que la seva visió als
fa creure que ells són una organització dins de l’organització, prioritzant la
seva participació (en alguns casos exclusiva) en els esdeveniments que ells
mateixos organitzen al marge de la pròpia organització i sense comptar amb l’organització
a la que estatutària i èticament estan supeditats o, fins i tot, fent propostes
o reclamant quotes de representació en candidatures electorals, trencant una homogeneïtat
que, per molt que vulguin vendre el contrari, no està confrontada amb la
pluralitat de la que el PSC pot estar orgullós de defensar, però que gran part
d’aquests grupuscles, mal denominats “corrents d’opinió”, no practiquen o mal
interpreten.
Repeteixo, estic d’acord amb el Primer Secretari i, o tallem
ara aquestes actuacions perverses o continuarem traslladant desconcert i desencís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada