dimarts, 2 d’abril de 2013

Que los ninos alcen la voz!!!


Tota reacció és conseqüència d’una acció; això vol dir que totes les nostres accions són reaccions provocades per una acció prèvia i, per la qual cosa, justificable.

És com dir que tot és conseqüència del destí, que tot està predeterminat i que el lliure albir és una falsedat, que no hi ha res inevitable i que cap acció mereix punibilitat o mèrit.

Si la vida fos així ni hi haurien sentiments, ni emocions, ni estímuls, perquè bo o dolent, tot seria justificable.

Però em nego a pensar que això és així. Vull condemnar la violència, i tenir la capacitat de perdonar o no.

No vull atenuants a actes irracionals, sobre tot envers els més febles, amb arguments absurds de caire conjuntural.

Com és pot ser la crisi el motiu que atenuï l’assassinat d’una dona a mans de la seva parella? I, encara més greu, cóm es pot justificar l’assassinat d’una nena de 6 anys a mans del seu pare, adduint que hi havia un divorci pel mig, convertint-la en un dany col•lateral?

Pensant en la vida i la mort d’aquesta criatura, com la de tots els nens i nenes que pateixen, m’ha vingut a la memòria una cançó d’en José Luis Perales.

Que canten los ninos, que alcen la voz!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada