dissabte, 6 d’abril de 2013

Propostes màgiques? No

Avui, en Miquel Iceta, President de la Fundació Rafael de Campalans, en una brillant intervenció al Consell Nacional del PSC, ha plantejat la necessitat de fugir de propostes basades en el populisme, i entre aquestes titllava de populista aquesta “independència màgica” que, segon alguns serà el remei per a tots els mals dels catalans.

Té raó. Aquesta manera de fer política, fent propostes i plantejaments “màgics”, no porten més que al desencís, al desconcert i la frustració quan, de manera constatada, la realitat demostra al final que no eren més que cants de sirena que no portaven enlloc.

Algú, de manera interessada i conscientment perversa, em volia convèncer de que la “gent” necessita il•lusió, i que llançar aquestes propostes “màgiques” son necessàries per a que no es perdi la confiança en la política.

Fals! La gent ja està cansada de falses promeses o de camins sense sortida amb un dubtós final positiu que es perd en la immensitat del temps o de l’espai.

Sí és cert que necessitem creure que hi ha solucions per trobar sortides, però aquestes solucions no es poden basar en plantejaments eteris amb fonaments de falsedat manifesta, i encara que la “gent” necessiti creure-se’ls per a mantenir la il•lusió i que se sigui conscient de l’enganyifa, és políticament irresponsable que els polítics s’aprofitin de la necessitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada