Avui, en Miquel Iceta, President de la Fundació Rafael de Campalans, en una brillant intervenció al Consell Nacional del PSC, ha plantejat la necessitat de fugir de propostes basades en el populisme, i entre aquestes titllava de populista aquesta “independència màgica” que, segon alguns serà el remei per a tots els mals dels catalans.
Té raó. Aquesta manera de fer política, fent propostes i plantejaments “màgics”, no porten més que al desencís, al desconcert i la frustració quan, de manera constatada, la realitat demostra al final que no eren més que cants de sirena que no portaven enlloc.
Algú, de manera interessada i conscientment perversa, em volia convèncer de que la “gent” necessita il•lusió, i que llançar aquestes propostes “màgiques” son necessàries per a que no es perdi la confiança en la política.
Fals! La gent ja està cansada de falses promeses o de camins sense sortida amb un dubtós final positiu que es perd en la immensitat del temps o de l’espai.
Sí és cert que necessitem creure que hi ha solucions per trobar sortides, però aquestes solucions no es poden basar en plantejaments eteris amb fonaments de falsedat manifesta, i encara que la “gent” necessiti creure-se’ls per a mantenir la il•lusió i que se sigui conscient de l’enganyifa, és políticament irresponsable que els polítics s’aprofitin de la necessitat.
Cap comentari:
Publica un comentari