divendres, 29 de març de 2013

Transparència real i no mediàtica


- A mi no m’han escollit per a sortir a la premsa, sinó per a fer feina.

Eren les manifestacions de la llavors Consellera de Sanitat, Marina Geli, quan algú li “recriminava” que no es “venia prou”.

I aquesta manera d’actuar i de donar resposta al desenvolupament de la responsabilitat política per la que hem estat escollits crec que és la més adient, en contra d’aquells que creuen que sortint als mitjans de comunicació, encara que sigui per a no dir res, és símptoma d’aquest valor que tothom defensa teòricament però que pocs, molt pocs, fan realitat, com és la transparència.

És molt fàcil explicar el que s’ha fet i, encara que sigui una nimietat, donar-li caire de gran obra. Canviar una simple llamborda, per exemple, és pot disfressar com una gran obra d’enginyeria i, fins i tot, justificar tota una gestió política.

El que és realment difícil és manifestar els motius dels per què una actuació s’ha hagut de fer de tal o qual manera o informar del que no s’ha fet justificant, des de l’honradesa, el per què no s’ha portat a terme. Això sí que és un exercici de transparència.

Els ciutadans han d’exigir explicacions del perquè de les accions o omissions dels responsables polítics, no tant de les actuacions, perquè aquestes, els fets, ja es veuen i es pateixen o gaudeixen de manera natural.

El polític que utilitza de manera reiterativa i continua forus de projecció, tant per a vendre les seves accions com, sobre tot, per a criticar la dels altres demostra, com a mínim, que li sobra massa temps i que els seu compromís programàtic amb la ciutadania ha passat a un segon termini.

Però això no només és aplicable a qui té la responsabilitat de governar. Quan penso en polítics hem refereixo a tots, tant els que tenen la responsabilitat de Govern, com als que els ciutadans els han atorgat la responsabilitat de fiscalitzar l’acció del que governa, que també és una gran responsabilitat, encara que alguns ho percebin com un fracàs que els hi obliga a actuar des de la rancúnia i la frustració. Però això és una altra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada