diumenge, 24 de març de 2013

Tires una mà, i te la mengen


Malgrat que, per lògica, hauria de ser inversament proporcional, la meva edat va creixent i aquella capacitat de sorprendre’m que tenia i que hauria de minvar, es va mantenint o, fins i tot, també creix, encara que no amb la mateixa intensitat que l’edat.

Ja fa algun temps comentava amb un amic que em sorprenia el fet de que, cóm era possible que gent propera, a la que havies fet desinteressadament algun favor, ara intentés fer-te la guitza, apartar-te del seu costat i, fins i tot, enfonsar-te.?

I ell em feia visible, amb bon criteri i encertadament, una realitat que per obvia ens passa desapercebuda: La millor manera de que un favor no s’hagi de tornar i que s’oblidi, és apartar del teu costat a qui t’ha fet el favor, i si és entre amics, més encara.

No és el meu cas, però és cert!. Un favor és un deute que qui el rep entén que en algun moment podria haver de tornar, encara que el que ho ha fet no tingui intenció de cobrar-ho, i la millor manera d’evitar aquest “quid pro quo” és marcar una distància infranquejable, no tant com espai físic sinó relacional.

Per un tema d’actualitat personal, amb relació als favors i que he comentant amb alguns amics, un d’ells buscava, de manera filosòfica, un cert paral•lelisme entre la situació conjuntural que la societat està patint, en el sentit de que la crisi econòmica impedeix tornar els deutes econòmics i la crisi de principis socials; sobre tot d’amistat i de lleialtat, impedeix tornar els favors.

No crec que sigui aquest un bon argument. Amb seguretat la societat ha pogut deixar en segon termini alguns valors, i possiblement l’amistat i la lleialtat estiguin entre ells (ho estem veient dia a dia entre un dia amics i desprès enemics, sobretot en temes d’interès econòmic).

Però aquí no estic parlant únicament de qüestions crematístiques ni de conceptes socials en crisi, sinó d’actituds personals i d’escala de valors personals que, per molt que evolucioni la societat, estan arrelats a la persona i no a l’entorn.

Malgrat això, continuaré actuant de la mateixa manera, encara que possiblement intentaré ser més selectiu a l’hora d’analitzar a qui haig de fer un favor (no exclusivament el tipus de favor), en el ben entès de que mai serà un element que marcarà el meu esforç per a ajudar al possible necessitat, la seva capacitat de tornar-lo perquè no pot ser determinant allò de que “favor con favor se paga”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada