dimarts, 19 de març de 2013

Nunca digas que este cura no es tu padre

Era l’any 1974 quan vaig fer l’anomenat Camí Portuguès del camí de Santiago i haig de dir que des d’aquell estiu del 75 em vaig enamorar de Galícia i, si és possible, cada any intento passar uns dies en aquelles terres.

Moltes aventures i moltes anècdotes. Després de 40 anys, recordo algunes i d’altres hauria de recordar-les amb algun dels companys amb qui vaig conviure aquells dies.

Tants kilòmetres donen per molt. Recordo la picada d’un “bitxo” que em va deixar la mà inflada com la d’un bebè, i que el doctor d’una aldea perduda em va dir que havia sigut una taràntula però que “tranquil, de esto no te mueres, con este ungüento te cures en dos dies”.

Recordo també un dia llarguíssim, en una carretera en la que semblava que havien abduït a la gent perquè no es veia ningú en kilòmetres i kilòmetres, quan allà a la “lontananza” vam veure una edificació solitària amb un rètol d’Estrella Dorada. Aquell dia, els amos d’aquella botiga perduda en la immensitat de la solitud, aquell dia van vendre més cerveses que mai, segur; això sí, desprès “d’acollonir-se” al veure arribar corren a una trentena de personatges, amb motxilles i barrets de palla, reclamant Estrellas.

Recordo tot això perquè és el dia del Pare i avui, en una conversa, algú m’ha dit allò de que “Nunca digas que este cura no es mi padre”; i perquè va ser durant aquell estiu fent el camí de Santiago, quan vaig escoltat per primer cop aquesta frase.

Aprofitant el temps i, suposo que per qüestions de “mecenatge” o subvenció, aquell camí de Santiago es justificava fent un estudi sobre les famílies dels pescadors en pobles molts petits a on els marits es passaven mesos en alta mar.

Amb total naturalitat, tant alguns pescadors com les esposes reconeixien que trobar-se, desprès de mesos fora de casa, amb un membre més a la família era normal.

No es feien preguntes però, com afirmava un d’aquests pescadors, cap dels seus fills, ni ell mateix, afirmaria mai que “el cura no era el seu pare”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada