diumenge, 10 de març de 2013

El "peixopalo"

Ara fa unes setmanes, amb van passar les preguntes que em farien en una entrevista a una emissora de ràdio de Madrid, sobre les excel•lències de Sant Feliu de Guíxols com a destí turístic.

Cultura, natura, paisatge, activitats esportives, història, Costa Brava, tranquil•litat, etc. Eren preguntes senzilles de respondre si un creu, realment, en la potencialitat consolidada i futura de la nostra ciutat.

Dins de la bateria de preguntes hi havia un apartat important sobre qüestions gastronòmiques.



- El nivell de la nostra gastronomia?. Elevadíssim.

- Nota per als cuiners locals?. Excel•lent

- Els establiments?. Molt bona qualitat.

- Les especialitats. De tot tipus amb molta varietat.



Atenent al meu gust i sempre sota el meu criteri personal podria dir, i així vaig manifestar-ho, a on fan els millors arrossos, els millors suquets, el millor perix al forn, el millor xai, la millor botifarra o, fins i tot, a on fan els millors calamars a la romana, els millors pinxos o el millor i simple esmorzar amb pernil o fuet.

Una de les preguntes em va deixar més que dubtós.

- Quin és el plat típic de Sant Feliu que el caracteritzi i el diferenciï d’altres poblacions.

Sí, podia parlar dels “uriços”, del peix blau i de les diferents maneres de cuinar cadascuna de les especies, dels “brunyols” de quaresma o dels “trefins”

Vaig haver de preguntar perquè, la veritat, és que no tenia una resposta consistent i argumentada. Per curiositat, fins i tot, durant una xerrada que vam oferir des de l’àrea municipal de Turisme en un curs de tècniques turístiques organitzat per Guíxols Desenvolupament vam formular aquesta pregunta que no va obtenir resposta.

Com no podia ser d’una altra manera, va ser un reconegut professional de Sant Feliu que em va dir, Peixopalo.

I vaig dir PEIXOPALO i, malgrat no haver-ho tastat mai vaig quedar estupendament a l’entrevista, no només perquè els locutors no sabien de què els hi parlava, sinó perquè els arguments i les explicacions que em va donar el restaurador eren prou bones com per a poder convèncer.

“Un bacallà sec i curat al sol, d’origen víking, base de guisats mariners”. Aquesta seria la definició bàsica del peixopalo, que va arribar al port de Sant Feliu de la mà de mariners bascos i portuguesos fa segles, i que va ser integrat a la cuina local, molt ràpidament.

Des del convenciment de que la gastronomia és, per sí sola, una oferta turística i cultural, no hi ha dubta de que el “peixopalo” com a base culinària, particular i específicament documentada pot ser aquell plat que singularitzi la gastronomia de Sant Feliu, complementant l’altíssima qualitat de l’oferta gastronòmica general que ofereixen els establiments de restauració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada