dimarts, 5 de febrer de 2013

Sempre des del respecte, però amb tristor

He sigut curós amb les meves manifestacions públiques. He parlat allà a on creia que havia de parlar, amb sinceritat, sense amagar-me i he sigut respectuós amb altres opinions, sense compartir-les.
 
He tolerat tergiversacions i interpretacions interessades; fins i tot he aguantat insults, menyspreus i insinuacions de falta d’efectivitat democràtica i de manca de sentiment catalanista.
 
De vegades, m’he sentit com un intrús en un partit en el que porto militant quasi 30 anys.
 
He sentit, com si d’una espasa de Damocles es tractés, l’amenaça de l’abandonament per part d’aquells que no han pogut convèncer-me de que els seus postulats i plantejaments eren millors que els meus. No han pogut convèncer-me com tampoc han pogut fer-ho amb la majoria del PSC.
 
Però sempre he intentat, des de la discrepància, trobar punts en comú per avançar junts i lluitar per allò que ens uneix. En tots els àmbits de representació pública o orgànica que assoleixo en nom del PSC.
 
Però ja n’hi ha prou. Es poden al·legar altres arguments per a justificar una marxa, un abandonament o una fugida, però mai aquests companysque abandonen el PSC o les seves responsabilitats orgàniques per les que han estat escollits democràticament, poden afirmar que marxen perquè el PSC no defensa el Dret a Decidir.
 
Poden dir que marxen perquè el PSC no ha recolzat la Declaració de Sobirania però mai perquè el PSC no recolza el Dret a Decidir. Podria fer un esforç per entendreu o, com a mínim, per a creure que aquestes són els veritables motius.
 
Es trist veure segons quines actuacions i sincerament, m’agradaria poder també actuar de la mateixa manera i, mitjançant l’amenaça, dir allò de que si no s’apliquen els meus plantejaments, marxo. Però no ho faré. La meva coherència reflexiva, la d’un “vell roquero” socialista i catalanista com jo, no m’ho permet.

1 comentari:

  1. Hola, em dic Joan Callau militant del partit, amb més de 30 anys de militància i darrerament Secretari d'Organització de la Federació del Barcelonès Nord. Una companya em va passar l'enllaç del teu blog perquè llegis el teu aquesta entrada. T'escric per a dir-te que coincideixo plenament amb el que dius i segurament amb tal com ho vius. A més és un debat que ens el fan mediàtic i per lo tant pervertit. Ara només falta que des de dins el partit també hi hagi qui se subrogui ser més català que uns altres.....

    ResponElimina