dissabte, 29 de desembre de 2012

Referèndum: estómac o cap?

En l’últim Consell de Federació del PSC, fent una anàlisi dels resultats electorals del 25-N, manifestava que la meva preocupació no era tant si el PSC havia tret més o menys diputats i si el partit havia perdut credibilitat, que també: el que realment em tenia neguitós és que amb aquets resultats havíem deixat als ciutadans i ciutadanes en mans d’unes polítiques que prioritzaven únicament les qüestions d’identitat patriòtica i territorial en comptes de cercar i aplicar solucions als veritables problemes i situacions que estem patint els ciutadans.
 
De totes maneres encara volia mantenir certa esperança de que ERC fes valer el seu pes com a partit d’esquerres i obligués a CiU a centrar-se en els veritables problemes de la societat, posant com a element irrenunciable que supedités el seu recolzament al Govern del Sr. Mas, la marxa enrere de les polítiques de retallades que estan aplicant des de la Generalitat.
 
Malauradament el Govern de la Generalitat ja és un fet i la petita esperança s’ha quedat en un no res, i  a les primeres declaracions de la recent, encara que experimentada nova vicepresidenta del Govern, anunciant noves retallades als funcionaris de la Generalitat, que és lo mateix que retallar serveis a la ciutadania, no ha hagut cap reacció política d’un partit que havia manifestat el seu rebuig a les accions antisocials del Govern.
 
Però clar, el més important és aconseguir trobar una data per celebrar un referèndum, i serà igual si arribem a unes xifres d’atur insostenibles, si els Ajuntaments no podem donar resposta a les inquietuds de la ciutadania, si la sanitat continua en la seva deriva d’anar baixant en qualitat (malgrat els esforços dels professionals), si l’educació ja no és l’element de futur i desenvolupament de la societat o si pugem en índexs de pobresa.
 
Al pas que anem, al 2014 o quan sigui aquest referèndum, (que crec que s’ha de celebrar), no serà el seny i el convenciment qui marcarà el resultat, sinó que serà la necessitat marcada per la precarietat; i l’historia demostra que no és lo mateix votar amb l’estómac que amb el cap.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada