dimarts, 4 de desembre de 2012

Ni vaca ni bou, ni d’orient. Desprès, què?

Primer va ser la vaca i el bou i ara que els Reis Màgics no eren d’orient, sinó d’Andalusia.
 
Un es pregunta, realment expectant, quin serà el pròxim canvi que introduirà el Papa Ratzinger en la seva visió, que no dic desencertada, de la “infantesa del nen Jesús”.
 
Fira d’abril, “rebujito” a dojo, ball a les casetes, fugida cap a orient amb el fruit d’una nit boixa amb “tres reis de la rumba”?
 
Abril/Desembre, les contes podrien quadrar.
 
Sempre he dit que crec que es necessari “creure”, però que no “crec”, encara que m’agradaria fer-ho i per això em declaro agnòstic, per a “creure” en lo més senzill però alhora més difícil: en el home/dona, en la raça humana.
 
I en això es basa la religió, qualsevol religió, en la necessitat de “creure” en allò intangible que genera il·lusió i genera felicitat.
 
El Papa de Roma, Benedict, com a home que lidera la fe majoritària al món, té l’obligació de mantenir la fe de tots els milions que el segueixen, i crec que no es de rebut que frivolitzi amb aquelles tesis que durant anys s’han convertit en les claus de la il·lusió de gran part de la població mundial, ens molts casos sense ser cristians i no tenir com a referència religiosa el naixement de Jesús, però sí la il·lusió de la pròpia commemoració.
 
Només falta que amb la que està caient, amb les situacions complicades que s’estan patint, i amb el detonant que, a manera de calmant, representa l’anomenat esperit nadalenc, algú amb la responsabilitat social del Papa Benedict es dediqui a posar en perill la solidaritat que aixequen els fets que, suposadament, van succeir ara fa 2012 anys.!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada