divendres, 14 de desembre de 2012

El dret a l'errada


Fa un temps, un company criticava una reivindicació que sempre he fet amb total convenciment, davant l’exercici obligatori que tinc de prendre decisions: el meu dret a equivocar-me.
Sí que es cert que sempre s’ha de decidir havent valorat totes les possibilitats, però al final, un ha d’optar per allò que cregui més convenient, des del convenciment que ha escollit la millor opció, calculant sempre un possible risc d’errada, però sense por a equivocar-se.
En aquest sentit m’agrada alguna de les afirmacions d’en Sergio Fernández, que apareixen en un dels seus llibres:
És necessari desdramatitzar. L’errada està desprestigiada, però sempre apareix per ensenyar alguna cosa. Aprofita-ho. Prendre decisions pot provocar por a l’errada, però no s’ha de tenir por: abans o desprès un s’equivoca.
Però l’únic important és que hem de fer amb l'equivocació, perquè el veritable èxit no està en no tenir errades, perquè tard o d’hora, qui pren decisions, s’equivoca.
La clau resideix en ser capaç de convertir cada problema en una oportunitat
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada