Taxa turística?

En el marc de la campanya electoral, algú em preguntava el que penso de la taxa turística que la Generalitat de Catalunya aplica des del proppassat 1 de novembre, i la meva resposta ha estat la mateixa de fa mesos, considerant que és una mesura merament recaptatòria donada per la necessitat de emplenar les arques de l’erari públic català.

 

Crec que aquesta taxa es pot convertir en una mesura dissuasiva i no en la provocació d’efecte reclam que necessita la industria turística catalana, encara que els empresaris del sector turístic, en molts casos i per evitar la fugida de clients, hauran de fer-se càrrec d’aquesta taxa i no carregar-la a l’usuari, amb la qual cosa aquesta taxa es convertirà en un “re pagament” simple, que no copagament.

 

Estant en desacord amb l’aplicació d’aquesta taxa, i creient que és una decisió política de difícil volta enrere, la diversitat d’oferta-en el sector turístic català obligaria a un estudi meticulós i profund de les necessitats promocionals del propi sector, i a una aplicació asimètrica d’aquest element impositiu, tal i com succeeix a altres països.

 

De la mateixa manera que crec molt improbable que els 50 milions d’euros que espera recaptar la Generalitat durant el primer any d’aplicació d’aquesta taxa, tinguin un retorn efectiu al sector turístic i es converteixin en una inversió real per a la promoció, com no sigui que allò que es recapti localment, sigui administrat des de l’Administració local.

 

La meva opinió és que estem parlant d’una taxa que s’aplica fora de temps i en el pitjor moment possible i que menysprea la importància del sector turístic en la recuperació econòmica del país. Com a mínim entenc que és una taxa que precisa una moratòria en la seva aplicació.