
Encara recordo les converses, plenament coincidents, amb els
diputats al Parlament de Catalunya del PSC i amb els Presidents dels Ports de Barcelona
i Tarragona, també d’aquest partit, i les accions vindicatives davant del
llavors Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme i el Ministeri de Transports.
Mai hem deixat de reclamar aquest corredor, i no per una
qüestió política ni de primacia territorial ni identitària, com un dirigent i
alt càrrec del PP amb responsabilitats tècnico-polítiques amb va dir al Congrés
dels Diputats quan anys desprès, també des del Sector Federal de Ports de l’UGT,
argumentàvem aquesta reivindicació basant-se en raons simplement d’estratègia
econòmica i competencial.
D’Algeciras fins a la frontera francesa 12 infraestructures
portuàries d’interès general, eix inamovible sobre el que ha de girar, per una
simple qüestió d’ubicació estàtica, els centres d’intermodalitat.
Aquí s’han d’afegir alguns ports transferits que, amb menys
capacitat, sí que tenen un hinterland significatiu.
No s’ha de ser molt espavilat per a entendre que una infraestructura
ferroviària que connecti l’entrada Àfrica amb Europa ha de passar
ineludiblement per on es produeixi o es pot produir l’intercanvi entre els
diferents sistemes de transport, és a dir, marítim, aeri i terrestre.
I si bé és cert que en aquell temps aquest denominat
Corredor del Mediterrani es visualitzava principalment com un necessitat per a
donar resposta als transport de mercaderies, el transport ferroviari de
viatgers ha anat guanyant protagonisme, sobretot, des de que l’AVE es va
convertir en “el (no un) mitjà de transport ferroviari” i del que Catalunya,
principalment Girona, paradoxalment no gaudeix.
Però el corredor del Mediterrani és molt més que una infraestructura
ferroviària d’ample europeu. Seria una
errada pensar que un cop connectat Algeciras amb França s’hauran complert amb les
expectatives. Visualitzar el corredor d’aquesta manera seria condemnar a l’aïllament
a moltes poblacions (per exemple Sant Feliu de Guíxols) que, per no tenir capacitat estratègica per a consolidar sistemes
d’intercanvi intermodal de mitjà o gran volum, tant sigui de mercaderies o de
viatgers, no estaran en el camí del corredor de manera directa.
La implantació reial del Corredor del Mediterrani ha d’anar
acompanyada de la millora de les infraestructures viàries necessàries que
completin les ferroviàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada