El Corredor del Mediterrani

Quan ahir, el Ple Municipal aprovava una moció per a reclamar al Ministeri de foment i a la Generalitat de Catalunya la construcció urgent del denominat Corredor del Mediterrani, recordava la reivindicació que des del Sector de Ports, Duanes i Consignatàries de l’UGT fèiem sobre aquesta necessària infraestructura ferroviària ja als anys 80.

Encara recordo les converses, plenament coincidents, amb els diputats al Parlament de Catalunya del PSC i amb els Presidents dels Ports de Barcelona i Tarragona, també d’aquest partit, i les accions vindicatives davant del llavors Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme i el Ministeri de Transports.

Mai hem deixat de reclamar aquest corredor, i no per una qüestió política ni de primacia territorial ni identitària, com un dirigent i alt càrrec del PP amb responsabilitats tècnico-polítiques amb va dir al Congrés dels Diputats quan anys desprès, també des del Sector Federal de Ports de l’UGT, argumentàvem aquesta reivindicació basant-se en raons simplement d’estratègia econòmica i competencial.

D’Algeciras fins a la frontera francesa 12 infraestructures portuàries d’interès general, eix inamovible sobre el que ha de girar, per una simple qüestió d’ubicació estàtica, els centres d’intermodalitat.

Aquí s’han d’afegir alguns ports transferits que, amb menys capacitat, sí que tenen un hinterland significatiu.

No s’ha de ser molt espavilat per a entendre que una infraestructura ferroviària que connecti l’entrada Àfrica amb Europa ha de passar ineludiblement per on es produeixi o es pot produir l’intercanvi entre els diferents sistemes de transport, és a dir, marítim, aeri i terrestre.

I si bé és cert que en aquell temps aquest denominat Corredor del Mediterrani es visualitzava principalment com un necessitat per a donar resposta als transport de mercaderies, el transport ferroviari de viatgers ha anat guanyant protagonisme, sobretot, des de que l’AVE es va convertir en “el (no un) mitjà de transport ferroviari” i del que Catalunya, principalment Girona, paradoxalment no gaudeix.

Però el corredor del Mediterrani és molt més que una infraestructura ferroviària d’ample europeu. Seria  una errada pensar que un cop connectat  Algeciras amb França s’hauran complert amb les expectatives. Visualitzar el corredor d’aquesta manera seria condemnar a l’aïllament a moltes poblacions (per exemple Sant Feliu de Guíxols)  que, per no tenir capacitat estratègica per a consolidar sistemes d’intercanvi intermodal de mitjà o gran volum, tant sigui de mercaderies o de viatgers, no estaran en el camí del corredor de manera directa.

La implantació reial del Corredor del Mediterrani ha d’anar acompanyada de la millora de les infraestructures viàries necessàries que completin les ferroviàries.