Futur Govern inestable

Jo tenia raó Manel. Quan et deia que, per estratègia de justificació futura no veia, inicialment, un Govern de CiU i ERC, no m’equivocava gens ni mica.

 

Les apostes són molt fortes al voltant de la independència de Catalunya amb que tots dos partits han afrontat les eleccions del proppassat dia 25-N. Uns clarament convençuts del que defensaven, com sempre han defensat, i els altres, per una qüestió d’estratègia que, aparentment, els hi podia donar un elevadíssim rèdit electoral.

 

Però ara l’aritmètica parlamentària no era la previsible, i la reivindicació independentista continua essent còmoda des de l’oposició, però realment complicada per a compaginar-la de manera efectiva amb les tasques de Govern, sobretot quan la situació econòmica i social es tant o més precària que una setmana abans i les retallades, malauradament, continuaran com a protagonistes de la política catalana.

 

És normal que ERC no vulgui que el sobiranisme que defensa vagi de la mà amb la pèrdua de drets socials, i el positivisme que ERC lliga amb la independència es confongui amb el negativisme de la situació actual que ha de gestionar CiU com a Govern.

 

ERC ha donat carabasses al President Mas, el que posa a CiU en una cruïlla amb un ventall de possibilitats poc esperançador.

 

Pot governar en minoria amb el suport però alhora amb l’alè al clatell d’ERC, exigint la convocatòria d’un referèndum, sí o sí.

 

Pot governar en minoria, amb suports puntuals que per part de l’esquerra (PSC, ICV i ERC) estaran supeditats sempre a un canvi en la política social de CiU.

 

O pot governar amb el PP que, lògicament, l’obligarà a variar el model d’encaix de Catalunya amb Espanya amb el que CiU va concórrer a les eleccions.

 

Difícil papereta la del pròxim President de la Generalitat per a conformar el Govern estable que necessita Catalunya.