Tot s’hi val per a justificar el no recolzament a una vaga
general com la que el dia 14 de novembre mobilitzarà a la ciutadania.
Però clar, no tots els arguments són bons, i en un clar
intent de buscar i no trobar-ne elements legítims per a desvirtuar la
convocatòria de vaga general, s’arriba a l’absurd i al ridícul més espantós i surrealista.
-
No secundem la vaga per què és una vaga
política.
Què coi volen que sigui? Contra qui ha d’aixecar la seva
protesta la societat? Qui ens està portant a una situació límit, social i
econòmicament? Qui està retallant drets socials? En síntesi, qui està traint el
mandat i la responsabilitat que les urnes, democràticament, els hi va atorgar?.
Només hi ha una resposta possible: els responsables
polítics, i contra ells ha d’anar la nostra demostració de protesta i, per què
no?, de força.
És normal que els grans empresaris es manifestin en contra
de la vaga general. Són els que controlen el sistema productiu i financer, i
qualsevol distorsió aliena que s’escapi al seu control es tradueix en pèrdues imprevistes.
El que no és normal és que la petita empresa o molt petita
empresa tanqui els ulls a la realitat, i es negui a veure que les mesures polítiques
d’austeritat que s’estan aplicant incideixen directa i negativament en el seu
negoci.
De la mateixa manera que no és de rebut que actors actius en
sectors com educació, sanitat o serveis públics, que són el centre de les
retallades que estan aplicant de manera indiscriminada i injusta, es posicionin
en contra de la vaga del 14 – N argumentant una suposada politització de la
protesta.
Qui ara té feina, té moltes possibilitats de engreixar en un
futur proper, aquest 25 % creixent d’aturats, amb una pèrdua de drets que,
inherents a la seva cotització, ens està traient la voluntat política.
El que ara cobra una pensió té moltes possibilitats, per
voluntat política, de patir considerables pèrdues del seu poder adquisitiu.
L’estudiant universitari, té moltíssimes possibilitats de
veure barrat l’accés a la seva formació, per voluntat política.
La malaltia tindrà atenció i cura si la voluntat política no
supedita l’atenció sanitària a la capacitat econòmica, com ja s’està fent.
I si és la voluntat política la que pren totes aquestes
decisions que ens estan portant a una cada cop més profunda precarietat social,
no mereixen els responsables d’aquest voluntat política estar en el punt de
mira de la indignació social?.
Sí, el dia 14 de novembre la vaga general és una vaga política, contra els responsables polítics, i en un moment en que els polítics, com és el cas de Catalunya, són protagonistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada