dissabte, 6 d’octubre de 2012

Presumpta indecència

En Francesc tenia ganes de signar el “manifest”. Sí, aquest manifest mal nomenat “dels crítics” del PSC. Aquest manifest del definit, molt pitjor, com “sector catalanista” del PSC, com si la catalanitat fos exclusiva d’un grup determinat.
 
I em va fer la pregunta que molts sospitàvem.
 
- Juanjo, m’agrada el manifest, però sospito que volen muntar un altre partit. En Maragall ja ho ha apuntat.
 
I jo, malgrat tenir també la mateixa sospita, li vaig contestar que no; alguns dels signants els conec (coneixia?) fa molt de temps i estic (estava?) convençut de la seva lleialtat, i no els creia capaços de fer una acció tant barroera i bruta.
 
En Francesc, militant del PSC alhora que crític, mantenint la seva sospita, no va signar el manifest. Cap dels dos vam signar-ho, un per desconfiança i l’altra per manca de coincidència amb la totalitat del contingut. La meva sospita la vaig deixar en el calaix.
 
Doncs en Francesc tenia raó i jo volia estar equivocat. Avui la sospita és molt més gran i, pensant en allò de que “cuando el río suena, agua lleva”, si la premsa dona certes informacions, possiblement hi hagi algunacosa de veritat.
 
Sé que hi ha companys que no tenen aspiracions de representació política i han signat el document perquè creuen en allò que manifesta, i això és legítim i respectable. Com ho és que siguin crítics i que intentin, pels canals democràtics que té el PSC (que també es poden canviar en el seu moment), que es modifiquin plantejaments programàtics i de posicionament.
 
Però aquesta maniobra (presumpta) és una de les més ignominioses que em podria imaginar i mereix la repulsa, no tant sols del propi PSC, sinó de tota la ciutadania. Fins i tot la resta de partits que concorreran en aquests comicis electorals haurien de condemnar-ho, encara que els hi fos positiu electoralment. 
 
Aconseguir una càrrec de representació política per aquesta via és enganyar prèviament i de manera conscient. Es un atemptat contra els principis de la democràcia. És un acte infame. És, a la fi, transfuguisme perquè, què faran si aconsegueixen un lloc al Parlament de Catalunya?
 
Per decència col·lectiva, només els hi queda demostrar una mica de decència personal.    

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada