dimarts, 9 d’octubre de 2012

Federalisme viable? Sí

Avui un company em feia arribar un article d’en José Rodríguez publicat a Catalunya Press, a on sota el títol “La impossibilitat del Pacte Federalista”, analitza “l’equivocació del PSC” al defensar l’estat federal, basant la seva argumentació en enquestes i en les relacions entre el PSC i el PSOE.
 
Indiscutible el seu raonament si els seus factors d’anàlisi només es basen en estudis de mercat, (que és cert que són els únics que tenim), i en l’actitud del PSOE que, aparentment i pensant en un possible rèdit electoral a Espanya, estarien en contra del model d’estat que defensa el Partit dels Socialistes de Catalunya.
 
A l’anàlisi del company José Rodríguez li falten molts més elements que també són actors protagonistes en aquest afer. Un d’ells, crec que molt important, és el context econòmic i social actual que, a la pràctica, mediatitza la voluntat de la ciutadania (les enquestes poden ser un exemple previ) i que alguns han volgut aprofitar per posant-se en el dilema del blanc i negre, afirmant que només la independència representa la solució als problemes de la societat.
 
En aquest sentit podem fer el paral·lelisme amb les últimes eleccions generals a on, en un anàlisi potser simplista dels resultats, el PP va guanyar adduint que el remei a tots els mals eren ells. I clar, el conjunt de la societat precisava un sortida esperançadora a una situació de precarietat que  el PSOE no va provocar però que no va saber administrar.
 
Però és cert, si l’objectiu és simplement tenir més rèdit electoral i oblidant-se del que realment creu el PSC quin ha de ser el model d’estat, a lo millor hauríem de posicionant-se en el blanc o el negre, renunciant a allò que defensem.
 
Possiblement ens hauríem de apropar a les tesis independentistes, compartint i ens repartint-se aquest important espai electoral amb CiU i ERC o, per què no?, amb SI.
 
O bé, ens posicionem amb la recentralització del PP, i cohabitem amb unes tesis que estan a les Antípodes de les del PSC però que, fins i tot a Catalunya, tenen un resultat llenys menyspreable. Com a mínim, en aquest sentit no enganyen.
 
Però fer això, presentar-se amb un programa contrari al que el PSC creu com millor opció de present i futur per a la ciutadania és prostituir la voluntat democràtica del poble.
 
Jo, com a militant del PSC, no vull enganyar, i vull que el meu partit defensi allò en el que crec. El federalisme. Haig de reconèixer que se’m queda una mica curt, però al cap i a la fi, federalisme com objectiu inicial, però mai l’independentisme com objectiu final.
 
Federalisme inviable?, potser sí. Però no tant com la secessió; això si que comporta una fractura social de la que el PSC no ha de ser còmplice.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada