diumenge, 21 d’octubre de 2012

Els joves i els sindicats

Sempre que m’han convidat a donar alguna classe no només he anat amb la finalitat de compartir els meus coneixements i experiències, sinó que el meu objectiu ha sigut aprendre dels alumnes que, obligatòriament, havien de suportar obligatòriament el “rotllo” que els hi havia de deixar.
Un es pot imaginar el que pensava quan l’altre dia em van convidar a impartir una xerrada als alumnes del PQPI de Sant Feliu sobre l’historia dels sindicats i el seu paper protagonista en l’actualitat. Pobres nanos!
Parlar de gremis, de socialisme utòpic, d’anarquisme, de sindicalisme de classe, revolucionari o corporativista, vagues i mobilitzacions era obligat però realment, llevat la curiositat que sempre pot tenir l’historia, despertaria aquest tema l’interès d’aquest joves?
Van ser ells mateixos els que van agafar el protagonisme de quasi dues hores posant de manifest, mitjançant intervencions i preguntes, quin és el problema real dels joves en l’actualitat, en el que fa referència al mercat del treball: La precarietat laboral.
No es queixaven només de la manca de feina; la seva preocupació es centrava, sobretot, en les condicions laborals en les que s’havien trobat quan havien accedit a una feina, quasi sempre de temporada.
Baixos salaris, horaris abusius o seguretat inexistent és el que havien d’acceptar si volien optar a un treball “indigne” però que permetia cobrir, mínimament, les seves joves necessitats.
La pregunta era obligada: Què fan els sindicats per a lluitar contra aquestes situacions?
La resposta també era obvia: Què fem els treballadors i treballadores per a lluitar contra aquestes situacions?
I aquí l’historia del sindicalisme modern sí que hem va permetre recolzar arguments amb exemples clars de conquestes de la classe treballadora.
I, entre molts, els hi vaig posar un molt clar i actual, aprofitant l’escepticisme que pot provocar la vaga general convocada per al proper dia 14 de novembre.
El dia 14 de desembre de 1988, contra la intenció del Govern d’aplicar, unilateralment i sense possibilitats de negociació, unes mesures que precaritzaven les condicions contractuals dels joves i els col·locava en una situació de total des protecció, una vaga general convocada pels sindicats va obligar al Govern a retirar aquestes mesures.
Va ser la unitat del conjunt de treballadors i treballadores amb les organitzacions sindicals convocants, les que van aconseguir aquest fita.
No sé si van entendre que només la unitat dels treballadors i treballadores poden vèncer aquestes dinàmiques negatives que estem patint; el que sí tinc clar és que com els joves no s’involucrin i es conscienciïn de que els seus problemes són els problemes de tots, i que només es poden solucionar des de la visió global i no només des de la personal, o en aquest cas generacional, el futur dels treballadors i treballadores no serà d’un color agradable a la vista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada