dissabte, 29 de setembre de 2012

Sí, soc federalista convençut

I en canvi, com a Regidor del Grup Municipal Socialista, vaig defensar l’adhesió de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a l’Associació de Municipis per la Independència.
 
Sí, no soc independentista; no és el model que crec solucionarà els problemes del país; però, per responsabilitat, tinc el deure de defensar el meu posicionament allà on sigui possible.
 
Fer-ho davant dels que pensen igual que jo és molt fàcil, però és caure en aquella endogàmia ideològica que, moltes vegades, ha deixat als partits d’esquerres en l’autosatisfacció de continuar sent una opció frustrada i no una realitat.
 
Eren d’esperar les insinuacions de incoherència o d’oportunisme polític o, fins i tot, les acusacions de traïdoria als principis del PSC d’aquells que seuen en l’immobilisme dogmàtic i no entenen que filosofant des de la cadira no s’aconsegueix cap avenç evolutiu, tot al contrari, és aïllar-se. És com jugar sol i fer-se trampes.
 
Crec que l’independentisme no és un problema, però tampoc la solució, i no ens ha de fer por afrontar el debat serè, cívic i assenyat sobre un tema que, malauradament i de forma interessada, alguns han volgut convertir en l’eix sobre el que ha de girar el nostre benestar present i futur.
 
Per això hem pregunto, si  des del municipalisme que defensa el PSC podem projectar l’argumentari sobre la nostra visió de relacions entre Espanya i Catalunya, no és obligació fer-ho sobretot si els possibles receptors pensen de manera diferent?.
 
Com vaig dir l’altra dia al Ple Municipal quan defensava aquesta adhesió a l’AMI, la meva decisió de recolzar la proposta no és basava en sentiments de reivindicació nacional, al contrari del que deien altres companys de consistori; els sentiments són molt subjectius i, en aquest moment, estan mediatitzats i, per què no?, subjectes a distorsió i a manipulació debut la context polític i electoral en el que ens trobem.
 
Va ser una defensa feta des del pragmatisme, buscant les coincidències que ens permetin debatre sobre les discrepàncies, sota el convenciment de que el model d’estat que defensa el Partit dels Socialistes de Catalunya és el que millor respon als interessos dels ciutadans i ciutadanes.
 
I entre les coincidències, amb tots els matisos, derivades i condicionants que vulguem, l’impuls a una consulta que permeti als ciutadans i ciutadanes de Catalunya a manifestar allò que pensen perquè, quan abans traiem de l’horitzó del debat polític aquesta qüestió, més aviat els polítics hauran d’abordar el problemes que realment preocupen a la societat i que tenen l’obligació de solucionar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada