dilluns, 17 de setembre de 2012

PSC, respecte als principis


Sí, possiblement es traduirà en una davallada electoral; fins i tot podria representar el suïcidi polític d’algú.
Però hem pregunto si els polítics i els partits que els hi donen suport estan per a portar a terme el programa que creuen millor defensa els interessos de la ciutadania o bé, simplement, per a regalar les oïdes dels electors en un moment determinat, previ a dipositar el vot a les urnes i desprès, com afirma la dita, “prometer hasta haber metido, y una vez metido, nada de lo prometido”; i, malauradament, d’aquesta manera de fer política tenim prou experiència.
Si bé és cert que els partits polítics han d’escoltar allò que reclamen els ciutadans i ciutadanes, tenint prou cintura per adaptar-se a les puntuals i canviants necessitats socials, hi ha un element que crec irrenunciable: la resposta als problemes i reivindicacions de la ciutadania ha d’estar sempre basada als principis del propi partit amb els que es presenta al conjunt de la societat.
Crec que en això s’ha de basar la credibilitat d’un partit polític amb una base ideològica sòlida, com és el cas d’un PSC que ara es troba en un dilema seriós.
O bé s’afegeix a aquesta onada independentista que està arrelant en la societat catalana, o bé canalitza aquesta reivindicació social amb solucions basades en la seva visió i model d’estat?
Sens dubta, les dues opcions són legítimes, de la mateixa manera que hi han prou argumentacions que sustentin la defensa de qualsevol d’aquestes vies; però penso en la credibilitat que projectaria un partit que, com el PSC, defensa que les solucions de Catalunya no passen pel independentisme, si ara es posicionés com un partit que creu que la independència és l’únic camí possible.
Com diuen alguns analistes polítics, aquest possible canvi de rumb podria tenir un cert rèdit electoral, encara que representés una demostració erràtica de la seva manera d’entendre la política catalana, per la qual cosa crec que, a curt termini, també seria una clara demostració de la seva incapacitat per a defensar amb contundència i rigor allò amb el que es presenta en uns comicis electorals.
Si el PSC es manifesta com un partit d’esquerres, catalanista i federalista, no seria una mica incoherent que es declarés simplement independentista? És com si, per una qüestió electoralista, es posicionés amb  polítiques de dretes encara que tinguessin, per desgast polític propi, el  recolzament de part de la societat.
Però això sí, no es tracta de furtar el dret de la ciutadania a expressar la seva opinió, fins i tot al carrer com a pas previ i irrenunciable per fer-ho a les urnes, i en aquest moment cadascú defensarà la seva opció, entre ells el PSC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada