Malgrat alguns vulguin amagar la realitat amb condicionals i
nous elements de debat, el veritable problema de la societat actual no és la
crisi sostinguda per sí mateixa, sinó la gestió perversa que, a manera de
cooperativa, s’està fent.
Ens han posat a les mans una empresa en fallida provocada;
pràctica i aparentment a preu de saldo.
Ens han convençut de que l’única manera de salvar aquesta “unitat
productiva” i els nostres llocs de treball és assumir la responsabilitat de la
producció i la comercialització.
Com la nostra capacitat de direcció no és l’adequada, ells continuaran
dirigint els nostres esforços col·lectius per a lluitar contra la crisi.
Fins i tot, els mateixos que van provocar aquesta fallida,
ens han venut al conjunt de treballadors i treballadores que l’enemic és la crisi
i que no solucionarem el problema que, repeteixo, ells mateixos van provocar per
acció o per omissió, si no dirigim les nostres energies per acabar amb aquesta
situació.
Ens han fet creure que la crisi és atur, retallades socials
o l’eliminació de drets estructurals i personals; i com qui la pateix som nosaltres, perquè el treball i l’estat del benestar és
el nostre salari, només a nosaltres ens toca fer l’esforç.
En síntesis, fan un negoci rodó: ens obliguen a produir i a comprar
allò que produïm, cooperativitzant les pèrdues que, automàticament, són
descomptades del nostre salari.
Perversitat majúscula.
Cap comentari:
Publica un comentari