dimarts, 11 de setembre de 2012

Monopolitzar el catalanisme, NO


Retre homenatge al President Irla;  escoltar i cantar els Segadors; cridar, amb sentiment, Visca Catalunya!. En síntesi, gaudir de l’Onze de setembre, com  a català, orgullós i feliç de la meva catalanitat.
 
Malgrat mai m’han agradat les ensenyes ni les simbologies, avui les senyeres ni les estelades formaven part de la festa; ni tant sols m’han molestat els crits d’independència ni algun insult o desqualificació vers la veu dels polítics locals que participàvem dels actes institucionals de l’Ajuntament; fins i tot, encara no compartir el ”lema” i no assistir-hi, he desitjat èxit als amics que assistiran a la manifestació de Barcelona.
 
Amb diferents visions, a tots i totes els que avui ens trobàvem al carrer en unia un comú denominador que hauria d’eliminar de l’horitzó qualsevol intent interessat de visualitzar una fractura social a Catalunya: celebràvem, ratificàvem i constatàvem que tots i totes érem, som i serem catalans!
 
Però sempre hi ha alguna veu discordant i aquell “nosaltres (els que se senten catalans perquè participaran a la manifestació de l’11-S) / vosaltres (els que no se senten catalans perquè no participaran a la manifestació de l’11-S) no s’ha fet esperar, i a l’arribar a casa àvid de notícies de cóm es esdevenia la Diada als diferents indrets del nostre territori, ha sigut lo primer que he escoltat a la tele.
 
Vull pensar, i ho crec, que els centenars de milers de catalans i catalanes que avui es manifesten pels carrers de Barcelona lluiten per Catalunya, creient que la seva opció i el seu model és el que millor defensa els interessos del nostre país. Perquè se senten catalans al mateix nivell de catalanitat que aquells, com jo, que no estem convençuts de que la independència sigui el millor camí.
 
Perquè si ara que l’Estat propi és un reivindicació legítima i respectable ja es qüestiona qui és català o no català, depenent de si entén com a millor opció de model d’estat l’independentisme i ho demostra en una manifestació, quan aquest estat propi pugui arribar a ser una realitat, els catalans i catalanes, que ho som!, però que no ens hem manifestat pro aquesta opció, haurem de demostrar que som catalans i se’ns considerarà nouvinguts?
 
No vull entrar a valorar els condicionants previs que han fet alguns dels que participen a la IMPRESSIONANT manifestació, perquè entenc que seria desvirtuar la projecció del sentiment unitari de rebuig i la reivindicació de justícia vers Catalunya que hem de traslladar a l’exterior; però no és just que els convocants d’aquesta mobilització intentin monopolitzar qui és o no és català, pel sol fet d’haver respòs a l’exitosa convocatòria.
 
Crec que això és una actitud excloent, genera una fractura social innecessària i no fa cap favor a les expectatives del poble català, sigui independentista, federalista, confederalista o qualsevol altre ...ista que algú pugui pensar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada