Transparència, pluralitat, debat, participació, apertura i més
democràcia interna. Sembla que tot això ha quedat en el tinter, i alguns d’aquests
que exigien que el PSC apostés per més transparència, més pluralitat, més debat,
més participació, més apertura i més democràcia interna pretenien, únicament, imposar
la seva transparència, la seva pluralitat, el seu debat, la seva participació, la
seva apertura i la seva idea de democràcia interna.
És l’única conclusió que un pot extreure de certes actituds i
manifestacions d’alguns militants del PSC que, entenent que la seva visió i les
seves idees han de ser obligatòriament acceptades per la resta, opten per
verbalitzar l’amenaça de la fugida o l’adéu definitiu.
No esperen “guanyar” el debat participatiu i plural, fent
que les seves idees s’imposin democràticament, sinó que mal utilitzen una
reivindicada transparència per a manifestar mediàticament el seu empipament
demostrant, al meu modest entendre, una actitud intransigent contrària a tot
allò que reivindiquen.
Clar, els que no tenim una coincidència plena amb els seus
plantejaments però que alhora entenem que sempre hi ha comuns denominadors, millor
màxims que mínims, només ens queda l’expectació passiva del desconcert o la
bel·ligerància ideològica i de principis.
Sincerament no sé quina és la menys perjudicial; del que sí estic
convençut és que cap d’aquestes posicions és positiva.
Però el que sí tinc clar és que acceptaré el fruit del debat
democràtic en el que participaré seguint les regles del joc que té actualment l’organització,
però mai utilitzaré l’adéu com argument.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada