L’adéu, un argument amenaçant

Transparència, pluralitat, debat, participació, apertura i més democràcia interna. Sembla que tot això ha quedat en el tinter, i alguns d’aquests que exigien que el PSC apostés per més transparència, més pluralitat, més debat, més participació, més apertura i més democràcia interna pretenien, únicament, imposar la seva transparència, la seva pluralitat, el seu debat, la seva participació, la seva apertura i la seva idea de democràcia interna.

 

És l’única conclusió que un pot extreure de certes actituds i manifestacions d’alguns militants del PSC que, entenent que la seva visió i les seves idees han de ser obligatòriament acceptades per la resta, opten per verbalitzar l’amenaça de la fugida o l’adéu definitiu.

 

No esperen “guanyar” el debat participatiu i plural, fent que les seves idees s’imposin democràticament, sinó que mal utilitzen una reivindicada transparència per a manifestar mediàticament el seu empipament demostrant, al meu modest entendre, una actitud intransigent contrària a tot allò que reivindiquen.

 

Clar, els que no tenim una coincidència plena amb els seus plantejaments però que alhora entenem que sempre hi ha comuns denominadors, millor màxims que mínims, només ens queda l’expectació passiva del desconcert o la bel·ligerància ideològica i de principis.

 

Sincerament no sé quina és la menys perjudicial; del que sí estic convençut és que cap d’aquestes posicions és positiva.

 

Però el que sí tinc clar és que acceptaré el fruit del debat democràtic en el que participaré seguint les regles del joc que té actualment l’organització, però mai utilitzaré l’adéu com argument.