5 hores zulú. Les 5 de la matinada,
horari ganxó.
Aquest és l’hora que van escollir un grup de joves per a fer
partícips als ciutadans i ciutadanes del seu estat d’ànim fruit, possiblement,
de la tristesa per haver-se acabat la Festa Major.
Hagués sigut molt més simpàtic fer-ho a manera “pamplonica”,
entonant el típic “pobre de mí”, encara que fos a la manera ganxona “pobre de
mi, pobre de mi, s’han acabat les festes de Sant Feliu”.
Però no, van optar per demostrar el seu desencís amb baralles,
insults i cops. No eren gaires, haig de reconèixer-ho; una dotzena com a molt
que, també a crits i amenaces de mort entre uns i altres, posaven en evidència
el seu estat etílic com també a crits, ells mateixos reconeixien trobar-se.
Envoltats de molts més que, encuriosits, observaven l’espectacle
sorollós de la baralla, semblava un batalla campal juvenil de molta gent, però
puc assegurar, com observador obligat de
balcó, que eren un petit grup de descontrolats, com podran asseverar els
policies que van haver d’intervenir amb una gran professionalitat.
Com avui defensava, no són la mostra dels joves de Sant
Feliu, ni molt menys. Són aquell petit grupuscle de pocs i covards que, com passa a totes les
ciutats, es fan més visibles per la seva actitud, en aquest cas violenta i
incívica, i que mereixen el rebuig de la ciutadania, no per ser joves que, com
hem fet la majoria de nosaltres, també hem celebrat la festa o l’acabament
de la mateixa, sinó per erigir-se en el paradigma d’un incivisme que, repeteixo,
no representa a la gran majoria de joves de la nostra ciutat.
M’agradaria pensar que desprès dels vapors de la ressaca
que, amb tota seguretat, avui patiran, quan algú els hi comenti l’espectacle
del que van ser protagonistes necessitaran moltes dosis de vergonya aliena per empesar-se la seva
pròpia vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada