Paradigma de l’incivisme; són pocs i covards

5 hores zulú. Les 5 de la matinada, horari ganxó.

Aquest és l’hora que van escollir un grup de joves per a fer partícips als ciutadans i ciutadanes del seu estat d’ànim fruit, possiblement, de la tristesa per haver-se acabat la Festa Major.

Hagués sigut molt més simpàtic fer-ho a manera “pamplonica”, entonant el típic “pobre de mí”, encara que fos a la manera ganxona “pobre de mi, pobre de mi, s’han acabat les festes de Sant Feliu”.

Però no, van optar per demostrar el seu desencís amb baralles, insults i cops. No eren gaires, haig de reconèixer-ho; una dotzena com a molt que, també a crits i amenaces de mort entre uns i altres, posaven en evidència el seu estat etílic com també a crits, ells mateixos reconeixien trobar-se.

Envoltats de molts més que, encuriosits, observaven l’espectacle sorollós de la baralla, semblava un batalla campal juvenil de molta gent, però puc assegurar, com observador obligat  de balcó, que eren un petit grup de descontrolats, com podran asseverar els policies que van haver d’intervenir amb una gran professionalitat.

Com avui defensava, no són la mostra dels joves de Sant Feliu, ni molt menys. Són aquell petit grupuscle de pocs i covards que, com passa a totes les ciutats, es fan més visibles per la seva actitud, en aquest cas violenta i incívica, i que mereixen el rebuig de la ciutadania, no per ser joves que, com hem fet la majoria de nosaltres, també hem celebrat la festa o l’acabament de la mateixa, sinó per erigir-se en el paradigma d’un incivisme que, repeteixo, no representa a la gran majoria de joves de la nostra ciutat.

M’agradaria pensar que desprès dels vapors de la ressaca que, amb tota seguretat, avui patiran, quan algú els hi comenti l’espectacle del que van ser protagonistes necessitaran moltes dosis  de vergonya aliena per empesar-se la seva pròpia vergonya.