Durant el període pre-congressual al XII è Congrés del PSC,
els militants i simpatitzants de l’Agrupació de Sant Feliu de Guíxols, al igual
que els de la resta d’agrupacions, vam tenir l’oportunitat de debatre i
manifestar quin el PSC que volíem.
Al desembre de 2011, ara fa 8 mesos, vaig participar
activament com a delegat per les Comarques Gironines, en aquest esdeveniment,
al igual que la resta dels delegats escollits democràticament a les diferents
agrupacions i federacions.
I també democràticament, vaig votar pel que creia hauria de
ser el Nou PSC i els dirigents que haurien d’aprofundir en els principis d’un partit
progressista, catalanista i d’esquerres; i l’aritmètica democràtica va decidir
quin era partit que volia la majoria de militants i el que respondria millor
als interessos de Catalunya.
Segur que d’aquell Congrés no tothom va sortir content. Fins
i tot, els que vam optar per l’opció recolzada per la majoria del partit haguéssim
afegit alguna qüestió al full de ruta que allà es va aprovar, o haguéssim preferit
que algun o altre dirigent formés o no formés part de la nova Comissió
Executiva.
Però en un partit democràtic, per respecte a la majoria representada
pel conjunt de la militància i per l’acceptació prèvia a les regles del joc de
democràcia interna, els resultats han de tenir el recolzament de tothom.
Sembla que ara dubtem, qüestionem lideratges i, fins i tot, posem
graus al catalanisme d’esquerres reflectits a la nostra Declaració de Principis,
provocant un debat mediàtic que alguns, de manera interessada i aprofitant l’excessiva
ambició protagonista d’alguns militants, volen comprar i vendre com element de dissidència,
en un intent de demostrar que el PSC manté un rumb erràtic que no li permet ser
l’alternativa de Govern que és.
Jo era un delegat més d’aquells centenars que vam participar
en el Congrés de desembre; era un dels militants que va tenir la llibertat de dir
el que pensava; era un d’aquells que creiem que havíem de continuar avençant, debatent
de cara al futur; i creia, desprès de més de 25 anys de militància i de
participar en molts processos congressuals, que tocava traslladar confiança des
de la unitat, i que la discrepància interna no podia ser aquest element que distorsionés
la imatge que els catalans i catalanes han de tenir del PSC.
Vull debatre, a on toca, buscant punts en comú des de la
diferència de plantejaments. Però repeteixo, quan toca i a on toca, amb l’objectiu
de prendre decisions i no d’aprofundir en les diferències que no porten enlloc.
Però vull exigir que comptin amb mi, amb respecte a les
decisions que majoritària i democràticament vam prendre al Congrés, i sense
posar en dubta el catalanisme d’esquerres del conjunt del PSC com sembla que
alguns volen fer, instal·lant-se rere grupuscles que l’únic que fomenten és una
espècie de sectarisme intern que no ens mereixem.
Cap comentari:
Publica un comentari