El maridatge de la pesca professional i el turisme

Fa molt anys, i quan dic molts anys parlo de principis dels anys 90, des de l’UGT de Catalunya reivindicàvem la possibilitat de que els pescadors de les diferents arts de Catalunya poguessin, de manera controlada, complementar la seva activitat professional amb l’industria turística.

De fer-ho, s’aconseguirien dos objectius importantíssims:

1.      Donar a conèixer la tasca dels homes del mar, de manera presencial, obligant a valorar realment la dificultat de l’extracció dels fruits del mar (allò que de manera quotidiana ens trobem als mercats i a la taula), i la necessitat de preservar les seves captures discriminades.

2      Incrementar els ingressos d’uns professionals amb grans dificultats econòmiques i estructurals i així, garantir la continuïtat d’un sector estratègic, com és el pesquer.

Ara, la Generalitat de Catalunya “decreta” la regulació d’allò que defineix com “pesca-turisme”; una bona noticia que, amb tota seguretat, representarà un veritable revulsiu per la supervivència d’aquest sector.

Amb tota seguretat l’aplicació d’aquest decret no serà un camí de roses, i la seva efectivitat patirà els entrebancs burocràtics d’una Administració Central procedimentalment complicada que, basant-se en arguments normatius, moltes vegades arcaics, defensa el seu àmbit competencial allunyats de la realitat.

I si bé és cert que qüestions com seguretat, coneixements, prioritats, assegurances o tarifes han de ser objecte de regulació, no poden ser elements que entorpeixin la posta en marxa d’aquesta iniciativa.