Benedicció del matrimoni apatxe

Riells de Montseny, Can Marlet, 19 hores del dissabte  11 d’agost; va ser el lloc, l’hora i el dia en que l’Estefi i l’Albert van decidir formalitzar el seu matrimoni civil. I jo, com a Regidor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, vaig donar fe d’aquesta decisió.

L’hora, intempestiva per allò de la conciliació familiar. A ningú se li escapa que un dissabte al vespre, a més de 50 kilòmetres de la ciutat, amb la calor que feia, encorbatat com exigeixen els meus cànons institucionals i amb la família esperant a casa, anar a un acta com aquest es fa coll amunt.

I no em “tocava” fer-ho!!! Però com he dit moltes vegades, en general m’agrada complimentar aquest desig de fer públic la formalització d’un matrimoni; i si a més a més la cerimònia es celebra en un lloc immillorable i es respira un ambient simpàtic, com va ser ahir, la participació val la pena.

Com a curiositat, previ a l’inici del guió normatiu i trencant el “protocol”, vaig demanar als més d’un centenar de convidats que acompanyaven a la parella, conscienciació i precaució vers la situació d’alerta pel perill d’incendi. Can Marlet, enclavat en el cor del Parc Natural del Montseny, mereix una especial atenció, i la “fogositat” que comporta un esdeveniment om aquest, s’ha de centrar únicament en els protagonistes, els nuvis.

Repeteixo, boda simpàtica que vaig acabar amb un “benedicció apatxe” que, a petició d’un convidat, reprodueixo a continuació.

BENDICION DEL MATRIMONIO APACHE

Ahora sentiréis que no llueve, porque cada uno de vosotros será el amparo del otro.

Ahora no sentiréis el frío, porque cada uno de vosotros será el abrigo del otro. 

Ahora sois dos personas, pero a partir de ahora solo seréis una vida. Id  ahora a vuestra morada para vivir vuestros días juntos. Y esos días serán largos y buenos.
Trataos a vosotros mismos y al otro con respeto, y recordad a menudo qué es lo que os ha unido. 

Dad prioridad a la ternura, la gentileza y la bondad que vuestra unión merece. 

Cuando la frustración, la dificultad y el temor asalten vuestra vida - como aquello que amenaza toda relación tarde o temprano - recordad de focalizar solo lo correcto entre vosotros, no solamente la parte que se ve equivocada. 

Así cabalgareis juntos lejos de las tormentas y cuando las nubes oculten la cara del sol en vuestras vidas, recordad que aunque lo perdais de vista por un momento, el sol aún sigue allí.  

Y si cada uno se responsabiliza por la calidad de vuestra vida en común, seréis marcados por la abundancia y el gozo.