diumenge, 26 d’agost de 2012

Com a referència, el mirall

Avui, en un dels diàlegs d’una novel·la del català Eduardo Mendoza, un xinès preguntava:
 
"Quina diferència hi ha entre un gerro autèntic de la dinastia Ming, valorat en dos milions d’euros i un perfecta imitació de plàstic, venuda en un basar xinès a 11,49 euros?. Si els mires de lluny, són idèntics i, de prop, no serveixen per res.
 
L’única diferència és que el gerro de plàstic només té sentit perquè existeix l’autèntic gerro Ming de porcellana".
Això m’ha fet pensar en aquells que, de manera autocomplaent, només tenen com a punt de referència d’actuació personal el mirall, com a reflex de la seva pròpia endogàmica glòria.
Però clar, no es donen compte de que, com diu el xinès de la novel·la, el reflex referent és una simple imitació, de relatiu  o nul valor.
El servir o no servir de res, original i reflex, és subjectiu. Depèm d'allò que vol veure el que es mira.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada