dilluns, 16 de juliol de 2012

La necessària unitat dels treballadors


No serè jo el que qüestioni el dret a la vaga que tenim els treballadors i treballadores. Ni molt menys qüestionaré la legitimitat de convocar mesures de pressió quan es tracta de reclamar, reivindicar o defendre drets laborals.
El meu currículum no deixar lloc a dubtar de la meva implicació en la reivindicació i la defensa dels drets dels treballadors, utilitzant totes les vies possibles. Però sempre he tingut una premissa abans de convocar una vaga: com a mesura de pressió efectiva, sobretot en una empresa de serveis, una convocatòria de vaga ha de tenir la complicitat i la comprensió dels usuaris, més enllà dels rebuig inicial que les distorsions puguin provocar.
Avui, els treballadors de la concessionària de neteja viària i de recollida d’escombraries de Sant Feliu de Guíxols han iniciat una vaga indefinida que, no per ser legal, crec respon a la realitat del context de precarietat general en el que es troben les relacions laborals generals del país, per la qual cosa es pràcticament impossible que trobi aquesta necessària complicitat del conjunt de la ciutadania.
Reclamar la no aplicació de la Reforma Laboral imposada pel Govern de l’Estat, com demanen aquests treballadors, és just, legítim i obligatori. Fins i tot honora a aquest col·lectiu que estiguin disposats a renunciar a les seves reclamacions salarials a canvi de que les perverses condicions laborals que provoca aquesta reforma no siguin d’aplicació.
Però estem parlant d’una reforma que perjudica a la totalitat de treballadors dels país; que de manera conjunta i corporativa (com a treballadors) reclamem la no aplicació de la mateixa; que provocarà la mobilització del conjunt de la ciutadania; i que, fins i tot, provocarà la convocatòria d’una vaga general.
No és més efectiu aglutinar esforços i que tots els treballadors poguéssim sortir al carrer, de manera unitària i monolítica, a lluitar contra aquestes injustes mesures?
No és improductiu dispersar el sentiment col·lectiu de reivindicació, abocant al fracàs les reivindicacions d’àmbit general?
Els conjunt dels treballadors, tant siguin d’empreses privades o públiques, els pensionistes, els estudiants, els joves, els comerciants, els petits empresaris, el món de la sanitat, de l’educació, és a dir, tots necessitem fer un front comú en contra a aquest atac frontal que s’està fent contra la llibertat, i lo que no ens podem permetre es mostrar feblesa i dispersió.
Avui, més que mai, és necessària la unitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada