Com a mínim, a Andrea Fabra se li ha de reconèixer el mèrit
de la sinceritat. Va verbalitzar allò que tots els seus companys pensen.
I no només dels aturats, sinó de tota la societat en
general. Perquè és la societat en general la que “se està jodiendo”. Millor
dit, a la que “están jodiendo”
Aquesta filla de Fabra. D’aquest Fabra imputat reiteradament
per presumptes delictes de corrupció però que continua amb la seva insultant impunitat
política. D’aquest Fabra que, al tenir com a concubina a la deessa fortuna, ha sustentat
la seva fortuna amb premis de loteria.
Aquesta diputada que em recorda a la neta del Lepen, líder del
Front Nacional de França, tant per aspecte com per genealogia familiar (“de
raza le viene al galgo”), ha sigut, de manera inconscient, la portaveu de la
majoria del Congrés dels Diputats.
Per això m’estranya que ens estranyi. Ens hauria d’alegrar
que, per primer cop, desprès de molts mesos de Govern pepià, ens hagin dit el
que realment pensen dels que no estan a l’escenari del privilegi com ells. Que
se jodan!!!
Que “se jodan” els funcionaris. Que “se jodan” els malalts, “jodiendo”
la sanidad. Que “se jodan” els estudiants “jodiendo” l’educació. Que se “joda”
el petit comerç. Que “se joda” el municipalisme. Que “se jodan” els
treballadors i treballadores. Que se “jodan”, que se “jodan”, que se “jod...”
Però la veritat és que “mucho joder es esto”. Massa “jodienda”
per a la Fabra i els seus companys d’orgia descontrolada és aquesta; el
viagra alemany en el que sustenten la seva potencia sexual de “jodienda”
ha de tenir un límit.
I massa “jodienda” per que la puguin aguantar estoicament,
com pretenen, els “jodidos” ciutadans i ciutadanes.
Perquè, en aquest cas està en mans dels ciutadans i
ciutadanes que acabin la seva “jodienda” per la via de l’onanisme, desmentint
aquella dita de que la “jodienda no tiene enmienda”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada