Com he dit moltes vegades, no serè jo el que discuteixi la
legitimitat d’una vaga, sinó tot al contrari; és un dret que, els que sempre
hem estat actuant activament (en el “tajo”), en defensa del conjunt dels
treballadors, hem hagut d’utilitzar moltes vegades per aconseguir les
reivindicacions que ens permetien, fins ara, gaudir d’unes millors condicions
laborals.
Però el que sempre he tingut clar és que la legitimitat
d’una convocatòria de vaga no la dona només el dret constitucional, sinó que hi
han altres factors que tenen tanta o més importància i, entre ells, els motius
i els objectius de la mateixa.
Avui CCOO, sindicat que representa als treballadors de CESPA
de Sant Feliu de Guíxols continua exercitant aquest dret que van optar per a
fer efectiu des del proppassat dia 16, de manera indefinida, exigint la “No
aplicació de la Reforma Laboral”; reivindicació amb la qual estic completament
d’acord.
Però clar, la legitimitat d’aquesta justa reivindicació
queda en entredit quan el que pretén aquest sindicat és que la Reforma Laboral,
normativa perversa que afecta negativament a tots els treballadors i
treballadores del país, sigui inaplicable només en aquesta empresa; i quan, de
manera bel·ligerant, tot el conjunt de
treballadors i treballadores del país encapçalats pels sindicats, entre ells
CCOO, estan duent a terme mesures de pressió per aquest mateix motiu, vulnerant
de manera patent amb aquesta actitud localista, un dels principis del
sindicalisme de classe que defensa aquest sindicat.
Però per aconseguir el que jo entenc com a plena legitimitat,
també s’ha de tenir en compte que la mesura de pressió arribi al qui té la
veritable decisió i, tractant-se d’un servei essencial com es pot considerar la
neteja viària i recollida d’escombraries d’una ciutat, aconseguint la
complicitat de la ciutadania.
Doncs bé, en aquest cas, el sindicat CCOO no està
aconseguint aquesta necessària complicitat amb la ciutadania, sinó que està provocant
el rebuig més profund i, per altra banda, justificable, de tots els ciutadans
de Sant Feliu.
En les circumstàncies actuals, amb la “que està caient”, amb
la que presumiblement “continuarà caient”, a on s’espera una tardor de creixent
precarietat econòmica i laboral, hem pregunto si no és provocar un suïcidi
col·lectiu i social local, en una població a on el principal motor de
desenvolupament econòmic és el turisme, aportar elements dissuasius a
visitants, amb l’efecte negatiu que sobre l’ocupació tindria i que
paradoxalment hauria de ser el principal objectiu que hauria de defensar CCOO?.
I penso que aquí no està en qüestió el que guanyen els
treballadors d’aquesta empresa, i que han aconseguit mitjançant la negociació
col·lectiva i les mesures de pressió lícites i, amb seguretat legítimes, que
han cregut convenients per a defensar o fer créixer en drets laborals com a
treballadors de CESPA.
El que està en qüestió ara és que CESPA, treballadors i
empresa, han col·locat el seu conflicte laboral en situació de vasos
comunicants amb els interessos de la ciutat, en un moment conjuntural molt
complicat amb incidència negativa en el present i futur immediat.
A mesura que creix aquesta conflictivitat, va decreixent la
potencialitat de desenvolupament social i econòmic que té Sant Feliu, i això és
un atac inadmissible al conjunt de la ciutadania. Una ciutadania que, amb tota
seguretat, està d’acord amb les reivindicacions d’aquests treballadors, perquè la
Reforma Laboral afecta negativament a tothom, amb independència de que siguin
de CESPA o de CCOO.
Sincerament crec que ha hagut una passada de frenada que, traient
legitimitat a la vaga i a les reivindicacions, exigeix una rectificació
immediata en benefici de tothom; i això no implica victòria o derrota, sinó seny
i coherència, perquè com diu el refrany, “rectificar és de savis”