Vaig néixer el dia 23 de juny, revetlla de Sant Joan, i els
petards (en aquest cas parlo de pirotècnia, encara que dels de dues potes també
han hagut) han estat una cosa natural en aquests 55 anys de vida.
Recordo els meus temps de vailet, carregat amb la bossa de
petards, acompanyat d’amics i pares al voltant d’aquelles fogueres fetes de
fustes i mobles recollits casa a casa durant dies previs al dia 23, armats amb
aquella metxa d’encenedor comprada a pams als estancs, fent esclatar les piules
i llençant contra les parets aquells “trons” de paper cartró lligat amb corda
que deixaven una gran taca negra com a prova de la seva força “destructiva”.
Aquesta matinada, veient petits i no tant petits manipulant artefactes
pirotècnics fins a altes hores, entenia el per què he anat perdent el gust pel
soroll i aprecio molt més les llums d’alguns d’aquests productes de revetlla,
de la mateixa manera que també els hi succeirà als que avui, com jo fa ja molts
anys, tenen predilecció per aquells que només produeixen estridència.
Què fas, o què fèiem, quan has manipulat de manera reiterada
i avorrida una ma ingent d’aquests
productes sorollosos?. De la mateixa manera que ja molts anys, intentes trobar
més al·licients experimentals que trenquin la monotonia de l’ara encenedor i abans
metxa, i busques elements complementaris que magnifiquin el poder d’aquests
artefactes.
Abans jugàvem amb ampolles, llaunes o furats a terra. Ara es
troben més complements per a magnificar l’efecte dels petards de soroll, tenint
la possibilitat d’utilitzar mobiliària urbà o, fins i tot, cotxes i motos per
exemple, com elements multiplicadors del poder dels petards que, s’ha de dir,
tenen un potencial molt més gran que el que hi havia a la meva època.
Era curiós, alhora que lamentable, veure adults mirant
impertèrrits com els seus nois llençaven coets contra les façanes i balcons o ficaven
als forats dels contenidors o als tubs d’escap de motos i cotxes o en ampolles
de vidre aquests petards que, pel soroll que provoquen, es poden considerar com
veritables bombes, convertint una nit de festa i gresca per a propis i estranys
en una nit de bretolades, amb l’afegitó d’un
potencial perill innecessari.
Seria necessari que, a més de la encomiable tasca que fa
protecció civil, any a any, per a formar i informar als escolars de com han de
manipular els petards, es fessin també tallers de conscienciació als
progenitors sobre aquest tema.
De totes maneres repeteixo, m’agrada més l’espectacle del
color de les fonts o dels coets de llum que el soroll pel soroll.
Cap comentari:
Publica un comentari