diumenge, 24 de juny de 2012

Petards: llum i color o, simplement, soroll

Vaig néixer el dia 23 de juny, revetlla de Sant Joan, i els petards (en aquest cas parlo de pirotècnia, encara que dels de dues potes també han hagut) han estat una cosa natural en aquests 55 anys de vida.

Recordo els meus temps de vailet, carregat amb la bossa de petards, acompanyat d’amics i pares al voltant d’aquelles fogueres fetes de fustes i mobles recollits casa a casa durant dies previs al dia 23, armats amb aquella metxa d’encenedor comprada a pams als estancs, fent esclatar les piules i llençant contra les parets aquells “trons” de paper cartró lligat amb corda que deixaven una gran taca negra com a prova de la seva força “destructiva”.

Aquesta matinada, veient petits i no tant petits manipulant artefactes pirotècnics fins a altes hores, entenia el per què he anat perdent el gust pel soroll i aprecio molt més les llums d’alguns d’aquests productes de revetlla, de la mateixa manera que també els hi succeirà als que avui, com jo fa ja molts anys, tenen predilecció per aquells que només produeixen estridència.

Què fas, o què fèiem, quan has manipulat de manera reiterada i avorrida una ma ingent d’aquests productes sorollosos?. De la mateixa manera que ja molts anys, intentes trobar més al·licients experimentals que trenquin la monotonia de l’ara encenedor i abans metxa, i busques elements complementaris que magnifiquin el poder d’aquests artefactes.

Abans jugàvem amb ampolles, llaunes o furats a terra. Ara es troben més complements per a magnificar l’efecte dels petards de soroll, tenint la possibilitat d’utilitzar mobiliària urbà o, fins i tot, cotxes i motos per exemple, com elements multiplicadors del poder dels petards que, s’ha de dir, tenen un potencial molt més gran que el que hi havia a la meva època.

Era curiós, alhora que lamentable, veure adults mirant impertèrrits com els seus nois llençaven coets contra les façanes i balcons o ficaven als forats dels contenidors o als tubs d’escap de motos i cotxes o en ampolles de vidre aquests petards que, pel soroll que provoquen, es poden considerar com veritables bombes, convertint una nit de festa i gresca per a propis i estranys en una nit de bretolades, amb l’afegitó d’un potencial perill innecessari.

Seria necessari que, a més de la encomiable tasca que fa protecció civil, any a any, per a formar i informar als escolars de com han de manipular els petards, es fessin també tallers de conscienciació als progenitors sobre aquest tema.

De totes maneres repeteixo, m’agrada més l’espectacle del color de les fonts o dels coets de llum que el soroll pel soroll.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada