Recordo el matí del 10 de març de 2010. La ciutat bloquejada
per la neu; tercer dia sense subministrament elèctric; els ciutadans i les
ciutadanes de Sant Feliu demanant explicacions sobre la complicada situació; i
al pati de l’Ajuntament, tècnics de l’Ajuntament i Regidors del Govern
Municipal amb l’Alcalde al capdavant, informant als veïns i intentant aplacar
els ànims d’una indignació que, no per legítima, crec estava dirigida contra qui
no era responsable del succés.
Aquell dia, tècnics i polítics locals vam rebre insults,
atacs verbals (quasi físics) i tot i així, entenent la preocupació i la demanda
de solucions de la població en general, sobtaven alguns crits i reclamacions
que semblaven fruit d’una maniobra orquestrada.
Només feia falta sortir i veure, just a la porta de l’Ajuntament,
cóm alguns Regidors de la llavors oposició, amb el que al cap d’un seria
alcalde “censurador”, alimentava la indignació de la gent, instigant-los a
dirigir-se a l’Ajuntament, fins i tot, amb una actitud ratllant la violència.
Aquesta manera d’entendre la política municipal ja es
desqualifica per sí sola. Els adjectius d’aquesta actitud ja va ser criticada,
fins i tot, per alguns dels que van ser fruit d’un intent de manipulació
inicial, basat en mentides i, possiblement, en interessos.
Ara, avui, el mateix protagonista d’aquella barroera
maniobra inicia una campanya política de desprestigi personal, intentant
aixecar la població contra uns fets tergiversats, projectant una lectura falsa,
sense fil argumental coherent, amb l’únic objectiu de canalitzar una indignació
popular que faci la feina que, per sí sol, des de la decència política de l’oposició,
ell no s’atreveix a fer.
Perquè hauria d’explicar la veritat: que les dedicacions
exclusives en una Administració Local es meriten per això, per dedicació, amb
independència de la tinència d’alcaldia que la percebi.
Perquè hauria d’aclarir per què ell era tinent d’alcalde en
un Govern a on ja hi havia dues dedicacions exclusives.
Perquè hauria de justificar per què ell va ser l´únic
alcalde que, tenint una dedicació exclusiva, no va reduir els seus emoluments,
alhora que li reduïa el salari als treballadors municipals.
Perquè hauria de dir que la seva dedicació era de 6 hores,
de 7 a 13, amb uns emoluments fixes.
Perquè hauria de maquillar les seves percepcions actuals,
per a justificar la seva dedicació en benefici de la ciutat, i no en benefici
de la seva pròpia vanitat.
I perquè hauria de disfressar la veritat d’aquesta “vanitat”
de la que aquest personatge acusa i de la que ell és un veritable i ridícul paradigma
guixolenc. Però això mereix un altre capítol.
Malauradament, desprès d’un any d’oposició, encara no ha
entès que la seva responsabilitat és la de treballar per la ciutat, no per
alimentar el seu ego o el del seu partit.
I malauradament no és conscient de que l’oposició ha de
fiscalitzar i fer propostes positives en benefici de la població. I això no s’aconsegueix
posant pals a les rodes de l’acció de govern ni amb intents de manipulació
mediàtica basats en interpretacions basades en mentides. Perquè si aquesta és l’oposició
que mereix Sant Feliu, com a ciutadà, jo sí que #nolavullpagar.
Però clar, l’experiència d’aquell 10 de març del 2010 és un fals
grau acadèmic adquirit en una universitat de compra de diplomes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada