diumenge, 3 de juny de 2012

Jo sí que #novullpagar a alguna “oposició”

Recordo el matí del 10 de març de 2010. La ciutat bloquejada per la neu; tercer dia sense subministrament elèctric; els ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu demanant explicacions sobre la complicada situació; i al pati de l’Ajuntament, tècnics de l’Ajuntament i Regidors del Govern Municipal amb l’Alcalde al capdavant, informant als veïns i intentant aplacar els ànims d’una indignació que, no per legítima, crec estava dirigida contra qui no era responsable del succés.

Aquell dia, tècnics i polítics locals vam rebre insults, atacs verbals (quasi físics) i tot i així, entenent la preocupació i la demanda de solucions de la població en general, sobtaven alguns crits i reclamacions que semblaven fruit d’una maniobra orquestrada.

Només feia falta sortir i veure, just a la porta de l’Ajuntament, cóm alguns Regidors de la llavors oposició, amb el que al cap d’un seria alcalde “censurador”, alimentava la indignació de la gent, instigant-los a dirigir-se a l’Ajuntament, fins i tot, amb una actitud ratllant la violència.

Aquesta manera d’entendre la política municipal ja es desqualifica per sí sola. Els adjectius d’aquesta actitud ja va ser criticada, fins i tot, per alguns dels que van ser fruit d’un intent de manipulació inicial, basat en mentides i, possiblement, en interessos.

Ara, avui, el mateix protagonista d’aquella barroera maniobra inicia una campanya política de desprestigi personal, intentant aixecar la població contra uns fets tergiversats, projectant una lectura falsa, sense fil argumental coherent, amb l’únic objectiu de canalitzar una indignació popular que faci la feina que, per sí sol, des de la decència política de l’oposició, ell no s’atreveix a fer.

Perquè hauria d’explicar la veritat: que les dedicacions exclusives en una Administració Local es meriten per això, per dedicació, amb independència de la tinència d’alcaldia que la percebi.

Perquè hauria d’aclarir per què ell era tinent d’alcalde en un Govern a on ja hi havia dues dedicacions exclusives.

Perquè hauria de justificar per què ell va ser l´únic alcalde que, tenint una dedicació exclusiva, no va reduir els seus emoluments, alhora que li reduïa el salari als treballadors municipals.

Perquè hauria de dir que la seva dedicació era de 6 hores, de 7 a 13, amb uns emoluments fixes.

Perquè hauria de maquillar les seves percepcions actuals, per a justificar la seva dedicació en benefici de la ciutat, i no en benefici de la seva pròpia vanitat.

I perquè hauria de disfressar la veritat d’aquesta “vanitat” de la que aquest personatge acusa i de la que ell és un veritable i ridícul paradigma guixolenc. Però això mereix un altre capítol.

Malauradament, desprès d’un any d’oposició, encara no ha entès que la seva responsabilitat és la de treballar per la ciutat, no per alimentar el seu ego o el del seu partit.

I malauradament no és conscient de que l’oposició ha de fiscalitzar i fer propostes positives en benefici de la població. I això no s’aconsegueix posant pals a les rodes de l’acció de govern ni amb intents de manipulació mediàtica basats en interpretacions basades en mentides. Perquè si aquesta és l’oposició que mereix Sant Feliu, com a ciutadà, jo sí que #nolavullpagar.

Però clar, l’experiència d’aquell 10 de març del 2010 és un fals grau acadèmic adquirit en una universitat de compra de diplomes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada