És indiscutible que el sector pesquer del Mediterrani, i en
especial el de Catalunya, té unes característiques que el diferencien de la
resta; aquesta realitat fa necessària l’elaboració d’una normativa que, més
enllà de mesures que facilitin una aparent subsistència de precarietat present,
afrontin el repte del seu desenvolupament de futur per aconseguir una peremptòria
cohesió sectorial.
Vaig fer aquesta afirmació ja fa molt de temps, tant en
articles de premsa com en diferents xarrades i reunions, i he continuat
defensant aquesta necessitat urgent quan des d’algun sector especialitzat, tan
polític com a tècnic, m’han demanat opinió.
Sembla que ara, la nova Política Pesquera Comuna (PPC) obvia
aquesta realitat i globalitzarà una normativa sense tenir en compte qüestions
específiques com poden ser arts i mètodes d’extracció, de comercialització o de
relacions laborals, entre d’altres, posant al mateix nivell normatiu la pesca d’altura
i de gran altura amb la pesca d’encerclament i d’arrossegament, majoritària a
Catalunya.
Desconec si el document d’aquestes noves directrius comunitàries,
que afectaran a tot el sector, deixaran prou flexibilitat territorial per a que
l’efecte negatiu que pogués tenir la seva aplicació literal envers la flota
pesquera catalana es pugui minimitzar, però sí que sorgeix la necessitat d’una posició
monolítica de tothom per aconseguir-ho, deixant de banda diferències polítiques
que per sort i coherència, segons la premsa, han quedat relegades a un segon
pla, prioritzant l’interès del sector per sobre del partidista.
El sector pesquer català, no només la flota pesquera sinó tota
l’activitat que depèn de l’extracció de peix, mereix una legislació específica
que generi connivència efectiva entre tots els actors, amb canvis estructurals
i funcionals que consolidin el seu futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada