Ens aixequem cada dia amb idèntiques informacions que el dia
anterior; al migdia, seiem a taula i els informatius repeteixen el mateix; fins
i tot al vespre, desprès d’una jornada laboral (qui té la sort de poder-la complir),
els locutors o presentadors ens recorden pràcticament els mateixos titulars.
Han aconseguit que la crisi, l’atur, un fosc horitzó i la complicitat
obligada en retallades i renuncies a drets laborals, econòmics i socials no
siguin notícia, sinó un element quotidià de la nostra vida.
Ara per ara seria notícia, una bona notícia, que una entitat
financera concedís un crèdit a una empresa per a continuar amb la seva
activitat. Tot al contrari, el que avui està dins de la normalitat i ja no
desperta la indignació de la ciutadania, és que una persona deixi en fallida
tècnica l’entitat bancària de la que era responsable, que s’hagi de sufragar
amb diners públics la seva mala gestió, i que a més a més cobri una indemnització
milionària per dimitir del seu càrrec.
Lamentable normalitat mediàtica és la ridícula creació de 5000
llocs de treball en un país que té més de cinc milions de ciutadans sense feina
i que, en poc temps, arribarà al rècord de que una de cada quatre persones
engreixarà la llista d’aturats, quan la notícia hauria de ser l’aplicació d’efectives
polítiques actives d’ocupació.
Ja no sobte a ningú que ens parlin de recessió econòmica, d’austeritat
i de puja d’impostos. El que no seria normal és que s’anunciessin necessaris
plans de reactivació econòmica.
Que la sanitat, l’educació o molts serveis bàsics que sostenen
l’Estat del Benestar perdin qualitat és una notícia que ja no desperta l’interès
diari; lo positiu, però per això estrany, seria un titular anunciant, per
exemple, l’aposta clara pel manteniment del servei sanitari universal o per
polítiques educatives adients, com a base de la reactivació social.
Ja no desperta interès el desnonament d’un habitatge
familiar, l’embargament o el tancament empresarial que deixa al carrer a
desenes de treballadors; és la notícia habitual, és el pa de cada dia.
Han aconseguit que els anuncis d’un acostament, cada cop més
proper, a una precarietat social insostenible estiguin dins de la normalitat.
Han aconseguit que les notícies que abans ens esgarrifaven
ara estiguin en el marc de la normalitat, amb l’objectiu de que aquesta
normalitat és tradueixi en un conformisme social que els permeti actuar amb
total impunitat.