diumenge, 1 d’abril de 2012

Tres dies desprès del 29-M

Han passat tres dies des de que el 29 de març milions de ciutadans i ciutadanes vam sortir al carrer a manifestar el nostre rebuig a la Reforma Social que, disfressada de Laboral, vol imposar el Govern espanyol seguint ordres i directrius del poder econòmic i financer.

Les valoracions que es podien fer el dijous, encara que hi haguessin elements per a fer-les amb total objectivitat per ser fets contrastats, podien ser fruit de l’eufòria o de la impotència, depenent de l’origen.

Però tres dies desprès, les opinions haurien de basar-se en una anàlisi rigorosa dels motius que van provocar la mobilització social del dia 29, així com de les conseqüències de posteriors accions socials si el Govern no surt del seu immobilisme governamental i continua minimitzant i menyspreant les inquietuds i el malestar de la ciutadania.

És justifiquen en que la seva responsabilitat els obliga a prendre decisions en benefici de la ciutadania, encara que facin mal, aplicant cínicament allò de “que bien te quiere te hará llorar”, erigint-se com a "salvadors de la pàtria" i criminalitzant als sindicats, acusant-los de manera injusta i torticera de ser, pràcticament, els que van provocar aquesta situació.

Però avui, més enllà d’actituds prepotents i de valoracions mediatitzades pels interessos d’un poder econòmic no legitimitat socialment, ja es comencen a recollir complicitats amb els motius del 29-M, fins i tot d’aquells que, en teoria i a priori, es podien considerar favorables a aquesta imposició agressiva, i em refereixo als empresaris, que no a la patronal.

Segons la premsa dominical, com a mínim la independent, veus empresarials comencen a dubtar de l’efectivitat de les mesures o, com a mínim, d’una aplicació unilateral que obviï el necessari consens que, fruit del diàleg i la negociació, es l’única garantia d’èxit i que, paradoxalment, és el que exigeix la ciutadania a través dels sindicats.

La pregunta és, ara per ara, senzilla. Continuarà el Govern del PP fent oïdes sordes als ciutadans i ciutadanes que, democràticament, els han legitimat per a governar a través de les urnes?, o bé es plegaran a les exigències d’aquells que volen continuar mantenint el poder polític i econòmic, menyspreant erròniament el poder social, sense cap legitimació democràtica?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada