Rescat = Intervenció = Ocupació

I és queda tan ample!. El ministre de Finances d’Alemanya, Wolfgang Schäuble, es defensa de les crítiques que Grècia fa contra el seu Govern afirmant que Alemanya “no vol ocupar ningú”, i continua dient que “Alemanya va tenir questes ambicions en el passat i va fracassar. Tot i això, a dia d’avui, no les té”.

Però, estan latents aquestes ambicions? Avui no però, les tindrà demà? Li cou aquest fracàs alemany de 1945, al que aquest ministre fa esment?

Amb aquestes declaracions, acompanyades del menyspreu a la situació molt més que complicada que viuen altres països de la “zona euro”, com Grècia, deixa en evidència el tarannà de lideratge intervencionista d’Alemanya al capdavant de l’economia europea, fent d’emissari i executor d’aquells que veritablement mouen els fils.

Ara, l’estratègia “d’ocupació” no passa per la confrontació bèl·lica. No són necessàries les mobilitzacions de tropes per sotmetre un país.

Avui en dia, des d’un despatx a manera de laboratori, només utilitzant munició financera com arma de destrucció massiva, aparentment incruenta, es pot destrossar la sobirania d’un Estat lliure.

Polònia va se el detonant al 1939 i sembla que Grècia podria ser-ho al 2012. I sí, alguns podran dir que allò va ser una invasió i ara parlem, com diu defensant-se de les acusacions el ministre alemany, d’ocupació, però, a la llarga (o a la curta), no és el mateix?

I tota aquesta delirant controvèrsia al voltant de Grècia, succeeix quan Espanya i la seva economia està en el punt de mira de l’UE, amb insinuacions de regals enverinats que, a manera de rescat, no deixen de ser més que amenaces d’intervenció o ocupació, que en aquest cas és el mateix.

Realment preocupant!!!