dijous, 26 d’abril de 2012

Opció: No tenir res a dir

Com deia el meu pare, els avis es poden permetre el luxe de dir tot allò que creuen han de dir i, estant d’acord, jo sempre afegia que també es poden permetre el luxe de callar allò que creuen que han de dir.

Ja soc avi i avui he posat en pràctica aquest axioma; i he callat. No he dit allò que hauria d’haver dit. Conscientment! I hagués pogut dir-ho i, possiblement, estava en l’obligació de dir-ho.

Però no ho he dit. He fet prevaldre el meus “galons” d’avi i he callat.

I haig de reconèixer que m’ha costat; ha sigut un esforç que, en un principi, m’ha fet sentir malament però desprès, en fred, aquesta voluntària continència verbal m’ha produït cert plaer complaent amb la meva decisió.

El no tenir res a dir també és una bona opció!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada